Una d’igual, o potser la mateixa, va arribar a Montcada l’any 1854.
Parlem de la primera que va circular per terres catalanes que és igual que dir per Espanya.Un record que rememorem.
Aquesta locomotora es una de las quatre que van adquirir-se l’any 1847/48 a l’empresa anglesa Jones&Potts i del model Allan-Crewe. Van donar servei a línia ferroviària Barcelona-Mataró, la primera que es va construir a Espanya i inaugurada l’any 1848. Miquel Biada , important financer de Mataró en va ser el principal promotor.
Aquesta locomotora es una de las quatre que van adquirir-se l’any 1847/48 a l’empresa anglesa Jones&Potts i del model Allan-Crewe. Van donar servei a línia ferroviària Barcelona-Mataró, la primera que es va construir a Espanya i inaugurada l’any 1848. Miquel Biada , important financer de Mataró en va ser el principal promotor.
Una locomotora del mateix model, amb algunes millores tècniques ( en aquest cas el muntatge de la màquina es va fer a Barcelona ) va ser també la que va inaugurar el 22 de Juliol del 1854 la segona línia ferroviària construïda a Catalunya , el tram Barcelona-Montcada-Granollers.
Aquesta línia inicialment de caràcter local, la companyia promotora ( principal soci accionista el banquer Manuel Girona) va adoptar el nom de “ Caminos de Hierro del Norte de Barcelona” , possiblement amb la intenció d’ampliar-se en un futur com així va ser al crear-se la M.Z.A ( Madrid-Saragossa-Alacant) .
Doncs bé , aquesta autentica joia de museu va desaparèixer per sempre més degut a la manca de cura que s’hauria d’haver tingut , es una llàstima el que va passar i que tot seguit recordem :
El Rei Alfons XII , en motiu d’una exposició que es va celebrar a la Universitat de Barcelona ( exposició que mostrava els avanços industrials de Catalunya) , va visitar Barcelona l’any 1877 i per donar més relleu a l’acte els promotors van decidir muntar davant la porta d’entrada a la Universitat i a sobre d’un pedestal , la primera locomotora que va fer el primer viatge de la línia Barcelona-Mataró . El monarca va quedar admirat de tot el progres que mostrava la societat catalana immersa en aquells moments en ple procés de la primera revolució industrial .
La trista anècdota es que al voler baixar-la del pedestal , una vegada finalitzada l’exposició , els va caure a terra i la històrica màquina va quedar destrossada amb tanta mala sort que els promotors van decidir convertir-la en ferralla .
Josep Bacardit i Sanllehi
Fons documentals : Fons antic de la UPC ( Patrimoni bibliogràfic històric de les Biblioteques de la UPC)
Josep Bacardit i Sanllehi
Fons documentals : Fons antic de la UPC ( Patrimoni bibliogràfic històric de les Biblioteques de la UPC)Imatge : Portada del llibre que recorda aquella exposició de l’any 1877.
Es pot entrar a :
http://fonsantic.upc.edu/handle/2099.4/1026#page/19/mode/1up
clicar sobre “visualitzar”
Es pot entrar a :
http://fonsantic.upc.edu/handle/2099.4/1026#page/19/mode/1up
clicar sobre “visualitzar”
1 comentari:
Gràcies per tota la tasca que feu en aquest blog per recuperar la història, tant la més propera, local, com la que ens queda un xic més general. Parlant del tren, una petita qüestió que d'alguna manera també ens és propera. És conegut el mecenatge de Domingo Fins Sagarra, que va nèixer a Mataró fins que després, al caps dels anys de venir-hi a estiuejar, s'hi quedà fins la seva mort. Doncs bé, la padrina del sr. Fins va ser la Baltasara Ramon, casada amb l'Antoni Biada Balançó, nebot de Miquel Biada Bunyol, la vida del qual, i les seves estades a les Ameriques, abans de l'arribada del tren, són ben sucoses i que influenciarien d'alguna manera a les famílies de determinat estatus social de Mataró, com la del Fins.
Elisa Riera
Publica un comentari a l'entrada