EL TEATRE CAFÈ COLON DE MONTCADA

(foto: De la  família Riera i Capdevila: Any 1916, la coral de l'ABI , fotografiats en la Torre Carbonell (part del darrera de l'edifici)
Per veure la imatge més gran, clica sobre la mateixa

EL TEATRE CAFÈ COLON DE MONTCADA

TAMBÉ CONEGUT COM: L'A.B.I.

 (Segle XIX-XX)

Concretament el dia 11 de juliol de 1886, es va inaugurar aquest local. El teatre es va  estrenar per primera vegada  el 16 de juliol de 1886,  amb l'obra "Lo que vale el talento" interpretada per la companyia d'Emili Mario i "El navio de Doña Inés". La companyia del ferrocarril, va voler contribuir a tan faust esdeveniment formant un tren especial destinat a traslladar a Montcada els veïns dels pobles de les rodalies.

Com a curiositat  cal esmentar que un dels telons del teatre tenia pintada la figura de Cristòfol Colon. Aquest detall ens fa pensar que el nom del Teatre Cafè Colon de Montcada com el seu homòleg de Barcelona, va ser en honor o en memòria del descobridor del Continent  Americà.(1)

El propietari i fundador en Josep Vilaseca membre de la colònia d'estiuejants de Montcada, portava de tant en tant  companyies teatrals de drama, líriques o bé de "sarsueles". Per la joventut el teatre era un complement del ball i, per la gent gran, un gran espectacle de la societat de menestrals  i botiguers que trencava la monotonia  de la vida casolana i del camp. Servia  per alimentar el gust musical o literari, quan es tractava   de determinades obres. El cas és que en el decurs de l'any,  tots els estaments socials es podien donar la mà i la satisfacció d'aplegar-se dues o tres vegades  al Teatre Colon, per gaudir  de l'espectacle  i sentir-se en agradable ambient  de la vida  i de les relacions   socials.  Cosa que tingué una durada fins a l'any 1917.

Com a conseqüència de la posta en marxa i explotació de la pedra calcària del Turó per la  Fabrica de Ciments Pòrtland - Asland, va provocar la primera onada i fugida del  senyoriu estiuenc de Montcada  per por de quedar-se empolsinat de ciment...Tan sols van quedar-se els més fidels, tradicionals i  romàntics estiuejants,   encara que,  aquests també ho faran  de manera esgraonada, entre 1917 i els anys de la II República.  Amb aquest primer èxode, el Cafè Teatre  Colon van quedar-se  sense els  seus habituals i benestants  usuaris.

És en aquest període (1918) que Domingo Fins i Sagarra, gran  benefactor  d'aquest poble,  compra i fa donació d'aquest local, constituït així mateix una entitat social  anomenada Associació Benefico Instructiva (A.B.I.). Foren els socis afeccionats que organitzaran  tot sovint  vetllades teatrals i sarsueles; unes vegades per a esbarjo exclusiu dels socis de l'entitat i altres destinades a la curiositat i consideracions generals. Al nostre poble hi ha hagut sempre  afeccionats a la interpretació  d'obres de teatre, d'ençà que en el segle passat la vida es liberalitzava. Foren construïts  escenaris a:  Can Sarget  (plaça de l'església)  també als Germans de la Salle, La Unió  i en el Centre anarquista del  carrer Santiago, per representar diferents obres i espectacles.

A Colon, per exemple: es feien  representacions tradicionals  per a Tots Sants, amb l'obra de "Don Juan Tenorio". A la Festa Major: "Terra Baixa" o l'Hostal de la Glòria " entre altres representacions. Durant  Nadal i Reis, també  s'escenificaven  obres pròpies de les tradicions, com: "Els Pastorets" realitzades en els locals de:  Can Sarget, als "Hermanos" o bé a La Unió de Mas Rampinyo.

Però retornant als temps dels primers estiuejants, és a dir, fins que va arribar la fabrica Asland, no hi van mancar  a Montcada uns bons concerts de música, entre altres activitats artístiques quan al Cafè Teatre Colon tenia, com ja abans ho hem dit, com a  propietari en Josep Vilaseca, el qual també ho era d'un altre Colon a Barcelona. Aquesta persona, molt coneguda  en els ambients de la Barcelona burgesa, va portar a Montcada veritables artistes del moment, com: Marcel Mas, Margarita Xirgu, Enric Borràs, Alícia Larrocha,  etc. També contava aquest local amb un esplèndid piano de cua, on virtuosos concertistes van interpretar llurs melodies, com: Isaac Albéniz i Enric Granados.

Durant la primera Guerra Mundial, els dos primers anys (1914-1916) van arribar a Espanya fugint de la guerra,  molts artistes de tot Europa, molts d'ells foren contractats pels mecenes i estiuejants del poble, perquè actuessin  a Montcada, cantants com: Maria Barrientos, Mercè Plantada, Hipòlit Lázaro, Mercè Capsir, Emili Vendrell, etc. Tot un privilegi per un poble que convivia  entre el món rural: la pagesia i el món de la gent benestant: els estiuejants.


Ricard Ramos Jiménez  


Notes: (1) Aquesta data tan concreta,  ha estat possible gràcies a una nota escrita de puny i lletra del senyor  Francesc Ubach i Vinyeta.