19 de març 2008

L'ERMITÀ RAGUÉS (històries de Montcada i Barcelona)

L’ERMITÀ RAGUÉS... (1)

MARINER DE BARCELONA?

Una Junta d’Obra formada pel Batlle i Prohoms de Montcada, en nom dels Consellers de Barcelona, administrava la capella de la Mare de Déu del Turó, essent privatiu de dita Junta la nominació de l’Obrer de dita ermita, com així consta en l’inventari de la capella, pres pels Obrers d’aquesta, l’any 1548.

“Desenvolupament del càrrec d’Obrer: els veïns de Montcada el tindrien en tanta estima que l’any 1547 es promogué una ferma qüestió per l’abús que cometeren els Consellers, nomenant Obrer del santuari a un mariner de Barcelona, anomenat Ragués. Molestats greument el Batlle i obrers perquè aquells ho havien estat en l’exercici de la possessió i administració de la capella, formularen raonada queixa, que de moment resultar sense profit. No volien passar per tal ignomínia els memorats Batlle i Obrers, i quan a l’any 1548 foren anomenats nous Consellers administradors de la Baronia de Montcada, acudiren aquestos en demanda de justícia. Vist per dits Consellers que la capella havia obrat a despeses de la baronia, i que no era el cas que gent de Barcelona regís dita capella, reposaren al Batlle i als Prohoms de Montcada en la primera possessió i administració del santuari. Manen al Batlle que era en Garau Albinyana i als prohoms que anomenessin l’Obrer, i Capellà que estava per dit obrer de dita capella. A més, feren manament que els obrers donessin compte cada any de l’inventari d’argent i robes de dita capella als Batlle i Prohoms com als administradors generals que són de la capella. Especial felicitació mereixen els consellers Carbó, Satorras, Marimon Gomis i Canyelles, per haver corregit l’abús que cometeren els seus immediats antecessors.”[2]

Se sap que la nostra antiga i desapareguda ermita tingué una especial advocació per part dels homes de la mar: pescadors i navegants. Són nombroses les cites que parlen de confraries de Barcelona que pujàvem en pelegrinatge a la nostra ermita. També destaquem que dintre de l’inventari d'aquella capella dedicada a la mare de Déu del Turó o del Castell de Montcada havien un bon nombre d’exvots penjats a les parets d’aquest santuari, moltes presentalles de cera, i també objectes relacions amb la mar: com penyora de corall, animals marins (assecats), així com un vaixell, segons inventari de la capella de l’any 1780. Podem afirmar que l’ermita del Turó de Montcada, atès la documentació consultada, era “refugi dels pescadors”[3]. Aquesta a més a més de l’altar a la Mare de Déu, tenia un altre dedicat a Sant Miquel Arcàngel.[4]

Moltes de les ermites, esglésies, abadies i santuaris situats en llocs alts, com per exemple: el Mont Saint-Michel a França, tenen una llarga i ancestral tradició de pelegrinatge per part dels homes de la mar, els quals confiàvem febrosament en aquelles imatges de rostres foscos: les Verges negres.[5]

Exvots esculpits en una llinda de la capella de Sant Simó de Mataró en record d’un atac dels turcs el 1691 (Edicions 62 , vol. IV de la Història de Catalunya)

El santuari del Turó de Montcada, la seva situació estratègica dalt d’un cim especialment atractiu per la seva forma piramidal, va ser un lloc de referència, de trobada i de pelegrinatge, principalment entre els mariners barcelonís. Tots ells fervorosos peregrins que pujàvem al nostre turó en demanda de protecció i de favors a la Mare de Déu de Turó. Això no és pas un fet aillat i d’un determinat territori, és un fet molt comú i coincident amb molts punts geogràfics del món occidental i, com ja hem exposat, versemblant amb l’abadia del Mont de Saint Michel.

Precisament en aquesta abadia benedictina hem pogut veure en un viatge personal a la Normandia (França), una reproducció d’un vaixell que està penjat al sostre en una de les varies capelles que conformem aquest alt i magnífic absis d’estil gòtic. Un vell vaixell de fusta, una prova inequívoca de la devoció i agraïment a la “verge negra” d’un anònim navegant que ha vist complert els seus desitjos.

Mont Saint –Michel (França), un exvot mariner (vaixell)

UN MARINER ANOMENAT RAGUÉS

D'altra banda, portem ací una curiosa notícia històrica publicada i divulgada l'any 1944 (6) a Barcelona.



Un conseller de Barcelona, l’any 1570

Un mati del mes d’agost de l’any 1598, es veia una petita embarcació de pesca que, pressa de les flames, anava poc a poc enfonsant-se en el mar, no lluny de la platja de Barcelona i dintre del moll que la protegia

L’incident no s’havia produït d’una forma casual, sinó que obeïa a una ordre dels Consellers. Aquests, anàvem acompanyats de dos obrers de la Ciutat i d’alguns oficials. Contemplaven, impassibles des del baluard de Migdia, l’espectacle que oferia la petita nau que és consumia sota l’acció del foc. Moments abans havien calat foc, en compliment de dita ordre. Tot això com a represàlia contra un mariner fugit i promotor d’un succés protagonitzat entre altres mariners i un grup de moros més un altre de forçats de la galera “Duc de Savoià”, arribada al port el dia 28 de juny, els quals estaven efectuant una neteja i extracció de sorres que els corrents marines emportaven a la boca del port, aquesta maniobra de drenatge – d’ací l’empipament dels pescadors- perquè l’autoritat, per facilitar dites tasques, feien fora les barques dels pescadors, doncs, feien nosa, ordenant-los, en repetides vegades, que traguessin del lloc dites barques de pesca, la qual cosa no van obeir i vàrem fer oïdes de mercader... Davant d’aquesta situació de desobediència, les autoritats van ordenar als moros i forçats a traslladar totes i cadascuna de les barques fora, aquesta actitud molestà als pescadors que no triguen gaire a enfrontar-se amb aquells pobres desgraciats, van començar a llaçar pedres contra ells i cops d’espasa, arribant aquesta situació a extrems ferotges, veien els obrers que la cosa s’embolicava, fugien cap a la ciutat per sol·licitar ajut. Alguns d’aquests infeliços també vàrem fugir cap la galera, un d’aquests va ser ferit, amb el resultat d’alguna costella trencada a conseqüència de les pedrades llançades des de la barca d’un mariner anomenat Ragués.

Dibuix de l’època: zona marítima de Barcelona i vista de la serralada Marina.

En resum: el cognom d’aquest mariner de Barcelona del segle XVI, coincideix amb nom i època amb aquell ermità del Turó de Montcada anomenat Ragués. Així doncs, podríem aventurar-nos i afirmar que és pot tractar del mateix personatge que durant un període curt de temps –un any- va ocupar el lloc d’ermità per mandat dels consellers de Barcelona.

Entre tots els ermitans i les ermitanes que hem pogut conèixer a través de la documentació consultada, aquest Ragués ha estat el més breu, potser influenciat pel seu propi caràcter violent i per altra banda la demanda de justícia dels obrers de la baronia davant d’aquest conflicte diguem “gremial”. Bé la qüestió fins aquí analitzada ens indica clarament que a l’any 1548 el santuari montcadí provocà indirectament, un primer conflicte “laboral o gremial” que hem pogut conèixer a través de la història ermitana del Turó, entre mariners de Barcelona i els obrers (veïns) de la Baronia de Montcada.

Ricard Ramos Jiménez


(1) Capítol VI del Llibre Nota històrica de la Mare de Déu del Castell de Montcada, del Mossèn Josep Mas, pbre. Tipografia Catòlica BCN l’any 1910.

(2) idem.

(3) idem. pàgina 27

(4)Obra citada pàg. 31

(5) A Saint Michel, com altres llocs, hi havia una cripta amb una esfinx negre. Jacques Huynen “El enigma de las virgenes negras”. Plaza & Janés. BCN 1974.

(6) Divulgación Histórica por el Instituto Municipal de Historia de la Ciudad Tomo II Edicions Ayma BCN 1946 “Singular incidente marinero en 1598”