uè sabem sobre l’origen d’aquest mot que designa avui la identitat d’un barri de Montcada?. Amb la descoberta de l’existència d’un antic caseriu a Martorelles anomenat Mas Rampinyo, i després d’una anàlisi acurada de la documentació estudiada, hem realitzat aquest treball d' investigació i divulgació històrica, el qual pretén oferir una mica de llum sobre un topònim que ha generat moltes interpretacions.
__________________________________
El nostre recordat amic Miquel Capella (d.e.p), va escriure:
[...] “L’origen del nom de Masrampinyo és prou difícil de precisar, encara què no hi ha dubte de què es composa de dues paraules. Si agafem el Diccionari General de La Llegua Catalana d’en Pompeu Fabra veiem que MAS = Casa de camp. RAMPINYO = Robar d’amagat, sense violència ni intimidació. Segons el Diccionari “BOX”, rampinyar és el mateix que furtar, vagar o rodar. Un dels escrits arribat a les meves mans assegurava que aquest nom venia de l’existència d’un mas en la part alta, molt a prop dels límits de Ripollet i que per estar lluny de Reixac, s’havia de caminar molt per arriba-hi. Un altre document ens diu que aquest mas hi vivia gent poc treballadora i que vagava (rampinyava) la major part del dia. La tercera hipòtesi assegura que aquests paratges era un riu de lladregots. Aprofitant el pas de diligències pel camí de Fontfreda les assaltava. Un quart paper explica que per trobar-se tant aïllat, aquest Mas era objecte de freqüents robatoris (rampinyes). Qualsevol dels quatre documents pot explicar el nom del nostre veïnat.
Mas Rampinyo limita a llevant pel Besòs i Reixac, al nord per la Llagosta i Santa Perpètua de Mogoda, a ponent pel poble de Ripollet i al sud pel riu Ripoll i Montcada Centre. Mas Rampinyo comença a poblar-se amb famílies de Reixac que abandonaren la terra alta per anar a viure al pla, lloc on tenien les terres de correu, les quals a vegades no podien treballar per les avingudes del Besòs, sobretot a l’hivern, i que duraven bastants dies. De les primeres famílies pobladores de Mas Rampinyo que en tenim coneixement foren els d'Albinyana, Duran, Bertrand , Coll, Moliner, Humbert de Roure, Ustrell. Aquests edificaren les seves cases pairals en diversos indrets del terme. Amb els anys, aquestes han anat desapareixent, donant pas a l’actual població, etc.“
Estem plenament d’acord amb l’amic Miquel Capella quan diu que l’origen del nom Mas Rampinyo és molt difícil de precisar. Tot i que respectem el seu esforç per trobar una explicació raonable sobre l'origen del nom, hem d'assenyalar que la manca de dates i no poder saber les fons d'informació sobre el que es basa el seu treball, ens fa pensar que probablement han estat recollides de la tradició oral cosa que fa difícil poder-les contrastar de manera documental. És per això que vàrem iniciar una recerca per intentar trobar noves dades sobre el tema .
Hem fet un repàs a molta documentació històrica dels segles XVI, XVII, XVII i part del XIX . Documentació conservada en diferents arxius i hem pogut constatar com el topònim Mas Rampinyo no apareix en cap de les escriptures antigues, com: testaments, judicis , papers oficials o administratius , etc , que han passat per les nostres mans. Tots aquells que han deixat escrit aquest lloc on està situat Mas Rampinyo ho fan amb referències geogràfiques com: Pla de Reixac, parròquia o barri de S. Pere de Reixac, etc. No és fins l’any 1875 on documentalment, es cita per primer cop el mot Mas Rampinyo. Exposem a continuació una petita mostra dels molts exemples que hem trobat:
Un Plànol del terme parroquial de Sant Pere de Reixac de l’any 1783, dipositat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, detalla moltes cases o masos, camins, rius, rieres, etc., però no apareix cap indicació o possible pista que ens ajudi a la recerca del Mas Rampinyo .
Un ban governatiu de l’any 1739 en resposta a les demandes dels propietaris dels boscos i camps de conreu de la zona (famílies Muns, Umbert, Albinyana, etc), el qual anuncia al conjunt d'habitants de Reixac, Montcada, Martorelles i Sant Fost, la prohibició del pas de ramats per aquests paratges sota sanció governativa. Un altre document del mateix arxiu de l’any 1855, ens mostra el traçat del projecte de línia de ferrocarril que promovia la companyia Caminos de Hierro del Norte , amb indicacions molt detallades de les afectacions de les diferents propietats que travessava el Pla de Reixac, amb especial atenció a les basses per amarar el cànem. En cap dels dos documents apareix cap masia o lloc amb el mot Mas Rampinyo.
Tampoc apareix en un pergamí de l’any 1840, on s’especifica de manera gràfica una mena de cens dels camps de secà i de regadiu del Pla de Reixac i algunes cases del terme, com: Indianes, Font Freda, Coll, Castellò, Can Baqué, avui La Llagosta, etc.
Per finalitzar aquests exemples recordarem que les parròquies de Reixac i Santa Engràcia eren tributàries del cenobi de Sant Jeroni de la Murtra i després de llegir el llibre V de les actes capitulars del anys 1752 a 1832 (transcrites per Josep Mª Cuyàs Tolosa , l’any 1966) no hem trobat que faci esment al topònim, per contra si s'esmenta: Reixac, i moltes masies de la seva jurisdicció que entre altres comprenia l’actual Mas Rampinyo . Significatiu és per nosaltres que no apareixi, doncs, l’església així com les ordres religioses acostumaven a mantenir una acurada i detallada comptabilitat del seus ingressos, la qual cosa ens porta a pensar que probablement l’origen del mot Mas Rampinyo és, històricament parlant , molt més recent del que alguns es pensen.
Recerca de l’Arxiu Municipal de MontcadaRevisades totes les actes municipals del llibre de plens de l’Ajuntament que es conserven (des de 1839 fins avui) corresponents als segles XIX i XX, així com el buidatge d’instàncies i documentació diversa conservada a l’arxiu, hem trobat les següents referències:
16 de desembre del 1875. Cal retenir aquesta data , ja que fins el moment és l’únic document que coneixem que esmenta per primera vegada l’existència d’un lloc anomenat “ Mas Rampiño” .
En una instància del senyor José Ventayol i Sanfeliu, es diu:
[...] “Vecino d'este pueblo a V. con el debido respeto expone: Que demando construir seis casitas segun el plano de fachada que por triplicado se acompaña, sobre el terreno que posee Dñª, Maria Grau de Ventayol en este termino municipal y lugar llamado Mas Rampiño, las que daran frente a la carretera provincial de Barcelona a Ribàs, entre el kilómetro 13 y 14, y por lo tanto... “(imatge 1: instància Sr. Ventayol)Anys més tard, el 11 d’abril del 1878 , un segon document també fa esment d’aquest indret:
[...] “ Seguidamente se ha dado cuenta de una instancia de D. José Ventayol y Sanfeliu, en suplica de que se le conceda de nuevo permiso para construir unas casas en el “ Mas Rampiño” y cerca de la carretera de Ribas. " Per unanimitat acorda la petició i s’eleva a l’ enginyer director de carreteres que és qui ha de donar l'aprovació definitiva.
De nou el senyor Ventayol demana permís per edificar. Sembla que aquesta segona promoció d’habitatges no se situa al mateix lloc que la primera sol·licitud de l’any 1875, l’absència dels plànols fa impossible poder precisar de quines cases es tracta. Tot i així, sabem que les primeres eren situades entre els quilòmetres 13 i 14 de la carretera de Ribes. Es podria tractar d’alguns habitatges del carrer d’en Gran ?
Amb tot, després d’aparèixer escrit el nom de Mas Rampinyo l’Ajuntament seguirà , amb petites excepcions, oblidant documentalment la seva existència. Com és el cas de l’acta d’una important sessió municipal del dia 15 de gener de 1879, segons la qual el Consistori respon amb argumentacions territorials a una demanda del fiscal que actua de part de la “ Jefatura Econòmica de la Provincia” on es reclama al municipi una important quantitat de diners. En aquest escrit es diu que Montcada és un municipi molt disseminat en un diàmetre de 7 quilòmetres , i es descriu els cinc districtes en que esta dividit:
“...Moncada, Pla de Reixach , S. Pedro de Reixach, S. Acisclo y Vallensana...”.Com podem comprovar no s’anomena Mas Rampinyo, cosa que reforça la manca d’oficialitat d’aquest topònim. Per contra si que hi surt amb acords municipals , diguem-ne més casolans com el dia 30 d’abril del 1890, on es decideix reforçar la vigilància nocturna a les diferents zones del municipi i la necesitat de contractar a un sereno, textualment es diu :
[...] “ en el barrio del Mas=rrampiñu” o sea San Pedro de Reixach."
(imatge 2; part d’una acta de l’Ajuntament)
Probablement aquell mateix sereno el 7 de desembre del 1892 és el que va denunciar a un lladre que s’enduia un sac ple d’aus de corral, i esmenta aquest robatori en el barri “... San Pedró de Reixach...”. D’altra banda, el Butlletí de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona publica l’abril d’aquell any una ressenya sobre botànica en la qual s’assenyala la troballa d’unes singulars plantes (cinamomo i jamonero) en “ el Mas Rampinyo de Montcada “, butlletí força rigorós amb els topònims i les precisions, atès el seu caràcter científic i divulgatiu, on acostumava a descriure amb tot luxe de detalls, les seves descobertes, per això cal remarcar que no hi diu cap comentari sobre Mas Rampinyo.
L’any 1897, L’Ajuntament envia a Hisenda una relació de la distribució territorial del terme, amb finalitat fiscalitzadora, i descriu tots els districtes amb els carrers i masies que el conformen:
[...]“Se acuerda la distribución y clasificación de edificios urbanos d'este termino municipal en la forma siguiente:Capital Montcada , distrito uno = Las actuales calles de Barcelona, Major, Ripoll, San José, San Antonio, Colon, Bogatell, Montiu y Carretera limitada esta última desde la travesia del torrente del Cementerio en la Ctra. de Ribàs o sea empezando en la casa de Dª Maria Vila de Grau hasta el torrente de la casa Artrà comprendiendo el molino y casas del Señor Montiu y todas las casas dentro d'estos limites entre ferrocarril de San Juan y la carretera de Ribàs... Barrio de San Pedro de Reixach, distrito dos = calles de San Pedro de Reixach, Sol, Unión, San Joaquin, Alta de San Pedro, Beato Oriol, Nª Señora de las Mercedes, Nª. Señora del Pilar. Cuartel del Norte o Pla de Reixach, distrito tres = Todas las casas solaç al Norte del rio Ripoll que no estén comprendidas en las calles mencionadas. Cuartel del Este o Vallensana, distrito cuatro = Todas las casas al Este del Rio Besos. Cuartel del Sur, distrito cinco= Todas las casas situadas al Sur del Torrente de casa Artrà. Cuartel del Oeste, distrito seis = Todas las casas comprendidas en la demarcación d'este termino municipal de Poniente o sea la zona de terreno entre el Rio Ripoll por el Norte y la parte Norte de la montaña de la Ermita por el Sur, por el Este la carretera de Ribàs entre el rio Ripoll y torrente del Cementerio y por el oeste la línia divisòria entre este termino municipal y Sardañola...” D’acord amb la documentació investigada podem afirmar que el mot Mas Rampinyo pel que fa a l'àmbit municipal, es va anant arrelant poc a poc com a barri. No serà fins l’any 1931 amb l’arribada de la 2ª República, quan aquest es consolida administrativament i territorialment, no obstant, acabada la Guerra Civil, la nova política dictatorial, imposarà els canvis de noms i toponims catalans, tornant a incorporar-se aquells que ja hi eren abans d'esdevenir l'època republicana. Oficialment així va ser, encara que oficiosament molts actes citen el nom de “Masrampiño”. L’arribada de la democràcia va tornar al seu lloc el topònim que identifica aquesta part del nostre municipi.
Plànols L’any 1900 segons un plànol topogràfic de la província de Barcelona , realitzat per la Diputació Provincial de Barcelona, apareixen esmentats els topònims Mas Rampinyo, situat més a prop del terme de Ripollet , i el Pla de Reixac , la qual cosa demostra que a principis del segle XX començava a generalitzar-se el primer.
(imatge 3 Plànol)
En un altre plànol elaborat per la Generalitat i datat l’any 1914, ja apareix exclusivament el nom Mas Rampinyo, amb dues grafies (Masrampinyo i Mas Rampinyo) cosa que ens fa pensar que els topògrafs no tenien massa clar com s’hauria d’escriure atesa la manca administrativa i documental sobre el seu origen .
EXCURSIONS CIENTÍFIQUES i CULTURALS Montcada i Reixac ha estat un lloc que ha rebut infinitats de visitants: excursionistes, naturalistes, científics, clubs, ateneus, corals, romers, etc. Molts han deixat constància escrita del seu pas per Montcada i Reixac , ens centrem només amb una petita mostra de l'abundant material que hem recollit i que lògicament fa referència a Mas Rampinyo.
En un Butlletí d’Associació d’Excursions Científiques de l’any 1889 es relata fil per randa una excursió realitzada a les muntanyes de la Serralada de Marina. A la pàgina 248, quan s’esmenten els límits de Ponent amb Martorelles podem llegir el següent:
[...]” y per la part de Ponent per los estrebs o ramificaciones del Turó de l’Amigona, y eixos de Mas Rampinyo de Reixach, avuy i terme de Moncada...” Més endavant , pàg.249, quan comença a descriure el municipi de Martorelles, diu, entre altres coses :
[...] “ Un de dits caserios, lo primer que s’troba, s’anomena L’Arrabal y l’altre, molt més avall, es conegut per Mas Rampinyo, que es lo mateix nom que du lo dalt dit casesiu de Reixach” Això s’interpreta que hi ha dos Mas Rampinyo, un a Martorelles i un altre al territori de Reixac . Continua la narració de l'excursionista describim una vasta extensió des del Turó de Les Maleses ,tot dient:
[...] “Dita vall s’eixampla cap al pla y a baix al bell mitj, hi té un turó sobre el mateix lo Besos, hont s’hi aixeca la característica iglesia de Reixach. Aqueixa, mirada desde dalt, o sia de la carena, presenta una silueta hermosissima hab son campanar vuytavat, destacantse sobre les aygues del Besos y dels verts regadius de Mas Rampinyo.....(pàg. 251). Fa una explicita descripció dels camps i regadius de Mas Rampinyo (no com a cases o barri) sinó com zona rural junt al riu Besòs.
Un altre document publicat el 17 d’abril del 1886 a la revista “ Industria e Invenciones” explica el traçat de la nova línia del ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses especifíca la nova línia del ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses, on s’esmenta el nom de Mas Rampinyo com a barri de Montcada . També l’any 1908 , en una excursió geològica a Reixac, publicada en el Butlletí de l’Institut Català d'Història Natural del mes de març d’aquell any , s'esmenta:
[...]“ a la tarda vàrem anar al tall obert per la via del tren de Sant Joan de les Abadesses entre Masrampinyo y Mollet...”En la Geografia General de Catalunya editada a Barcelona l’any 1914 per Albert Martin i dirigida per Fr.Carreras Candi , en el volum corresponen a la província de Barcelona, escrit per Cels Gomis , explica el següent referint-se a Martorelles :
[...] “ Té agregada la aldea Sagrera y lo caseriu de lo Mas Rampinyo, més 38 cases escampades pel terme...” (pàgina 169).També esmenta el M
as Rampinyo del Pla de Reixac, tot dient (pàg.344):
[...] “Té agregats, los caserius del Pla de Sant Pere del Reixach, y Sant Iscle de les Fexes, l’Arrabal de Vallensana y lo barri de Sant Pere de Rexach o Mas Rampinyo, aquells dos a l'esquerra del Besos. Junt hab aquests quatre agregats y algunes cases escampades, reuneix Montcada 481 edificis hab 1710 habitants y 1668 de dret....”(
imatge 4: portada llibre Geografia de Catalunya) Segons Carreras Candi, una aldea, és un poble de poc veïnat en general sense jurisdicció pròpia. Un “arrabal” o un raval , és un barri fora del recinte de població, un sector que antigament havia estat extramurs, qualsevol dels llocs extrems d’un poble o una població annexa a una altra de major . Un caseriu és un conjunt de cases o una casa aïllada en el camp amb edificis dependents i finques rústiques annexes.
Arribats en aquest punt volem manifestar l’agradable sorpresa que va representar per nosaltres la descoberta de l’existència també d’un topònim Mas Rampinyo a Martorelles , un fet poc conegut per no dir completament inèdit per a molts que hi viuen a Montcada. Calia, doncs, dirigir-nos a l'arxiu municipal de Martorelles i comprovar totes les dades que disposàvem.
MartorellesRecerca a l’arxiu municipal i treball de camp (dies 21 i 28 de març i 4 d’abril del 2011)
El document més antic que hem trobat en aquest arxiu fa esment del “ Caseriu Mas-rampiño” és el d’un nomenclàtor de l’any 1860, on es diu que dista 38 minuts de la casa Consistorial i té 23 habitants. Posteriorment hi ha altres padrons on surt aquest mateix nom. El de l’any 1887 ja especifica que Masrampiño correspon a la tercera secció del padró d’habitants de Martorelles , on el numero de residents ja augmentava. A l’any 1930 ja era considerada aquella zona com barri i constava de 46 edificis que incloïa els següents carrers: Camptiana, de la Verge, del Rosari, del Bienni i del Torrent ( avui carrer Industria).
No és cap exageració mantenir la hipòtesis que a l’Arxiu de Martorelles puguin existir documents més antics a l’esmentada data del 1860. L’organització de l’arxiu no ens va permetre en aquells dies poder investigar més sobre el tema, cosa que queda pendent per un proper futur.
(imatge 5: una part del document del padró Martorelles)El treball de camp que vàrem realitzar durant dues jornades es va centrar a la recerca d’informació per part dels veïns de la zona. Totes les persones grans que vàrem entrevistar van confirmar l’existència d’aquell caseriu (desaparegut des de fa moltes dècades) situat en una zona dedicada principalment al cultiu de cereals i vinya, tenia una gran extensió que limitava en la part baixa amb el riu Besòs (actualment una part d’aquell Mas Rampinyo es ocupat per la Fca. Derbi) i en la part de dalt amb l’actual Avda. Piera.
(imatge 6: Masia Ca la Beva)
Els propietaris de la Ca la Beva, una antiga masia del segle XVIII, situada entre els carrers de la Verge i la Avda. Piera, per tant dins de l'antic barri del Mas Rampinyo, ens van confirmar una sèrie de dades interessants, com que antigament hi havia un bon numero d’eres, tantes que segons els seus avantpassats arribaven fins el llindar del Besos, van ensenyar-nos fotos antigues on es veien el paller i les típiques “perxes” de blat de moro, etc. Quan els sol·licitàvem que sabien sobre l'origen d’aquell mot, s’excusaven dient que fa tant temps que ha desaparegut el nom del barri que ja ningú se’n recorda del que es deia sobre els seus orígens, tot afegint, sense voler assegurar-ho com a cert, que era degut a l’ús d’una eina agrícola que es diu “rampí” , molt habitual en zones on hi ha moltes eres on batre la collita de cereals, zona que cada any a l’estiu s’omplia de gent forana que venia a treballar la temporada de la sega. En quan a la possibilitat que l’origen fos degut per l’actuació de lladres o robatoris (com es diu a Montcada) van afirmar que a Martorelles mai s’ha fet popular aquesta dita sobre el seu Mas Rampinyo.
Una coincidència més que caldrà investigar, ja que al llegir els cognoms de les famílies que vivien els anys 1860-1880 a la zona del Caseriu del Mas Rampinyo de Martorelles apareixem cognoms molt habituals també a la Montcada d’aquella època , per exemple Albinyana i Umbert en són uns dels més repetits. Tot i que sigui una especulació i per tant només és això, potser tampoc s’hauria de descartar que la coincidència de nom de dos barris a diferents pobles fos deguda a que algun propietari (podria ser un Albinyana?) decidís travessar el riu Besòs i instal·lar-se a una zona nova i que a més a més "s'emportés amb ell", el nom del lloc on vivia.
Una altra coincidència, aquesta encara que sigui a tall de curiositat, és que a Martorelles també existia la tradició del "ball de gitanes". Les primeres noticies es remunten a l’any 1887, quan Francesc Maspons ( fill de l’eminent folklorista Maspons i Labròs) se’n fa ressò en el seu article “Ball de gitanes en lo Vallès”. Ja seria ben curiós que els balls a Martorelles s'haguesin fet en una de les moltes eres que existien , vaja seria igual a les del nostre Mas Rampinyo.
La sega, el rampí i l’espigolar
Quan arribava l’estiu, ambdós Mas Rampinyos, any darrera any repetien les mateixes activitats i tasques agrícoles. Era el moment de segar, era el moment de recollir el fruit de tot allò que s'havia sembrat. S’organitzaven grups de colles de pagesos que s’ajudaven mútuament així com també apareixien grups de persones forànies que s’oferien per fer la mateixa tasca. Mentre un segava, el lligador es dedicava a recollir el que queia a terra , lligant les garbes que és transportaven cap a l’era o Mas que corresponia. Començava aleshores la feina de batre , on el rampí actuava separant el gra de la palla.
(imatge 7: un rampí de ferro)A mesura que quedaven lliures els camps ja segats, aquest s’omplien altre cop d’una munió de persones que es dedicaven a espigolar. La feina d’espigolar té una antiguitat que es diu descendeix d’una Llei de Déu i que ha perdurat fins als nostres dies. Els terratinents , en general, permetien aquest fet d’espigolar, si be també ho van regular a fi d’evitar aldarulls entre els natius i la invasió dels camps per part de famílies forànies, empobrides i afamades. A Catalunya com també a Montcada, l’espigolar era una tasca que la feien principalment les dones i també els joves, es repetia cada any, tenien certes preferències els familiars dels masovers, així com els veïns del poble. Una vegada finalitzada la sega , es tractava de recollir tot el que havia quedat a terra i calia fer-ho amb urgència a fi i efecte d’evitar que altres s’apoderessin dels cereals escampats al camp. Un dels principals espais on s’espigolava era la zona que ara coneixem com Mas Rampinyo i el Pla d’en Coll, i una de les eines, a banda de les mans era fer servir el rampí i quan més gran millor.
Hi ha una dita popular que diu:
“Qui no pot segar, espigola...”(
imatge 8: dona amb rampí)
[...] ”Las noyas de la casa hab forcas y rampís, faldilla curta, peus núus, en manega de camisa, mocador sobre 'l front pel sol, giran y regiran l' herba quals emanacions aromáticas embalsaman l' ayre. A la posta del sol, s' hi feren tots, qui hab una forca, qui hab un rampí. Que graciosa es la Teresina! Hab quin garbó tira forcadas d' herba sobre 'l paller, la cara animada, sonrient! que guapa! qu' aixerida!... Ay! si en Josepet la veya!...”Aquestes explicacions que hem exposat sobre el “rampí” són oportunes ja que l’article pretén aportar quelcom més sobre el topònim “Mas Rampinyo” i una de les moltes teories sobre el seu origen és que l’ús d’aquesta eina , que sense cap dubte era imprescindible pels pagesos que conreaven les terres d’aquest indret, hagi donat peu al nom d’alguna masia i després d’un barri . Paraula que amb els temps la seva pronunciació hagi derivat cap a rampillar, rampinyar o rampinyo .En aquest sentit estem plenament d’acord amb allò que es diu del rampí sobre Mas Rampinyo, a la pàgina 23 del llibre
“La Unió” 75 anys d’història 1921-1996. MiR 1996”.Segons Vicenç Rosselló, especialista amb toponímia de la Universitat de València , ens diu a la pàg. 106 del llibre:
“... la tinença de la terra i l’us que se’n fa d’ella...és un dels factors més comuns que transcendeix sovint a la toponímia...”CONCLUSIONS
Questió prèvia: Aquestes conclusions estan condicionades a que algun document fins ara desconegut, rectifiqui el que tot seguit exposem. Desprès d’una anàlisi acurada dels milers de documents que han passat per les nostres mans al llarg de més d’un any i mig en que vàrem començar aquest treball d’investigació, podem dir:
1º La existència d’un barri a Martorelles amb el nom Mas Rampinyo.
2º Que el mot o topònim Mas Rampinyo va aparèixer al segle XIX , abans a Martorelles que a Montcada. Per tant, històricament parlant , és molt més recent del que alguns han suposat i que ho situaven a l’any 1714.
3º Perd força que l’origen del mot Mas Rampinyo vingui donat pel fet de robar o rapinyar. L’existència de dues barriades amb el mateix nom a diferents pobles fa més difícil mantenir aquesta teoria, doncs, ja seria casualitat que s’originessin també per la mateixa causa: robar, etc.
4º En canvi guanya pes la possibilitat que l’origen del topònim Mas Rampinyo ens vingui donat per la tradicional dedicació agrícola (secà i regadiu) que apareix en comú a les dues poblacions, com era segar, l’espigolar i sobre tot l’ús del rampí. Tinguem present que aquesta eina a l’hora d’espigolar el que feia a la pràctica era “rampinyar” ja que li prenia al competidor el màxim d’espigues que podia.
De tota manera la història i sobre tot el cas del Mas Rampinyo no es pot donar per tancada , queda molt per investigar, entre altres, les famílies que durant el segle XIX n’eren les propietàries dels llocs anomenats Mas Rampinyo. Continuarem insistint i tant de bo algun dia podem confirmar amb tota seguretat l’origen d’aquest mot.
Ricard Ramos i Jiménez i
Josep Bacardit i Sanllehí
ina Arnau, va ser nomenada a dit (ja que no es va presentar cap més llista) pel governador civil de la província de Lleida com a màxima representant del poble El Talladell (ara una pedania de Tàrrega).
ina Arnau, va ser nomenada a dit (ja que no es va presentar cap més llista) pel governador civil de la província de Lleida com a màxima representant del poble El Talladell (ara una pedania de Tàrrega).
Per veure la imatge més gran "clica" sobre la mateixa
