Vull recordar un fet que va succeir a Montcada el 29 de maig de 1989 que va originar sobre la qüestió tot un debat en els mitjans de comunicació.
Com sempre passa cada any , l’estiu arriba i amb
l’estiu l’evidència que tenim gent “salvatge” entre nosaltres. Em refereixo al
fet reiterat d’abandonar el gos que els ha
fet companyia tot l’any o bé els ha entretingut les criatures. Posseir
un animal de companyia es un acte
voluntari (ningú està obligat a fer-ho),
i per tant quan es fa s’adquireix una servitud envers l’animal i al mateix temps
una responsabilitat amb la societat a la
que pertany. Sense generalitzar , ja que
no seria just, sembla que alguns s’obliden de complir amb el deure que van adquirir.
Recordem , com exemple , els
fets que van passar a Montcada:
La noticia es titulava així ( en fem una síntesi) :
29 de maig de 1989. “ A trets pels carrers de Montcada . Una gossada
assilvestrada va matar 64 ovelles a una granja de Montcada i Reixac”.
“La gossada salvatge la formaven gossos de
raça , entre ells dos pastors alemanys que haurien estat abandonats i que amb el pas del temps van tenir descendència formant la seva pròpia “ jauria” .
Van créixer llavors amb el més pur
instint animal. La seva zona
d’operacions es movia per les rodalies
de Can Pomada, Mas Duran , Mas Rampinyo i Ripollet a on ja havien donat signes de la seva
perillositat. A la matinada dels dilluns dia 29 van
assetjar la granja d’ovelles propietat de Tomàs Sánchez ,matant a 64 d’elles . Els danys van ser
valorats en gairebé 700.000 pessetes . Els veïns
de la zona van ser alertats del perill i es va organitzar una batuda, i segons fonts policials de Montcada van ser abatuts tres d’ells i un altre va fugir ferit,
posteriorment fou localitzat i també mort a trets. Malgrat que oficialment s’ha
dit que el perill havia desaparegut encara
pot haver-hi un o dos gossos més lliures, i la policia junt amb alguns veïns continuen fent batudes per la
zona.
D’altra banda ,
el fet que s’hagi matat els gossos a trets al nucli urbà ( uns dels gossos es va localitzar dins d’una
fusteria i va ser mort al carrer) també va suscitar la seva polèmica ja que va
representar un perill potencials pels veïns
.” (1)
La Societat Protectora d’Animals publica regularment
informes sobre la qüestió , entre altres en destaca ( només a la ciutat de Barcelona ) el fet que s’abandonen més 20.000 animals de
companyia ( principalment gossos i gats) i
aquesta irresponsabilitat i insensibilitat dels seus “propietaris” te
les seves conseqüències . Segons aquesta
societat es reben més de 1400 denuncies
a l’any que fan referencia als abandonaments i accidents de tota índole produïts per aquests animals de companyia que al trobar-se abandonats es buscant la
vida pel seu compte .
El fet que va passar l’any 1989 a Montcada va originar
durant uns dies un debat a la premsa, radio i TV sobre que s’havia de fer a fi de conscienciar la societat d’aquest reiterat cas . La
Generalitat de Catalunya va legislar
sobre la matèria i entre altres qüestions es va parlar de l’obligació de
comprar l’animal només a les botigues
autoritzades i al mateix temps “tatuar “ els gossos com primera mesura per
evitar els abandonaments , ja que així serien localitzats els seus propietaris
a fi que assumissin la seva responsabilitat .
Malgrat que la llei catalana sobre tinència d’animals de companyia sigui
de les més modernes que existeixen sobre la matèria , Catalunya és la comunitat
que encapçala el “ranking” d’abandonaments , l’ultima xifra ( creix any rere
any) coneguda es de l’any 2010 que situa un total d’abandonaments de 5.588 gats i 16.486 gossos. Els motius més freqüents que mouen a un propietari a fer-ho son els següents
: Canvi de domicili, embaràs, mal
comportament de l’animal i els últims
anys s’ha detectat també ( malgrat que ningú ho vol reconèixer) els efectes de
la crisi econòmica ( atur,deutes, etc).
Preparem-nos per rebre com cada any la campanya de
sensibilització “ Ell mai ho faria, no
l’abandonis ” . Eslògan que malauradament
alguns que tenen animals de companyia no
tenen en compte.
(1). Publicat el 2 de juny de 1989 al diari Avui.
JOSEP BACARDIT
I SANLLEHÍ
