23 de juny 2012

COL.LEGI FRANCÈS QUE PORTA EL NOM DE MONTCADA


Sabies què…des de fa 162 anys existeix a Orthez (França) un col·legi de secundaria que porta el nom de MONTCADA ?. 
Actualment s’anomena  College-Lycée Moncade- Jeanne d´ Arc , situat a la Rue  de Moncade(1) ,  números  28-48  a  Orthez .

Vista aeria del col.legi

Va ser fundat per Mikel Garicoitz  a l’any 1850 en  record  i  memòria  del   llinatge de la família dels Montcades (2) que van ser els  “Senyors” del  Vescomtat de Bearn ( escollits per voluntat d’aquell poble) durant els segles XII i XIII   i  que van  ampliar els seus “furs”  fent que  aleshores  el  que ara és un   Departament (3)  francès dels Pirineus Atlàntics,   visques un dels moments  de més gloria i esplendor de la seva història.  La llengua que  es parlava  era “bearnès” una variant de l’occità i del català  i també alguna zona  on  l’eusquera  era predominant. La Revolució Francesa de finals del segle XVIII va derogar tots els drets històrics que havien gaudit   durant més de 1000 anys  .

Pati central

A fi d’evitar  la pèrdua  per sempre  de la seva memòria històrica com a poble,  un petit grup  de prohoms,   a meitat del segle XIX,   van decidir ensenyar  les llengües vernaculars  i els seus costums. Entre aquests  en destaca Mikel Garicoitz , sacerdot   d’arrels nacionalistes (d’origen basc ). Va fundar  la Congregació dels  Pares del Sagrat Cor de Jesús de Betharran (Pares de Baiona) que entre altres missions es van dedicar al món de l’ensenyament  construint  col·legits  a les zones del País Basc francès , Gascunya i Bearn.  Per aquest motiu, entre altres, el Papa Pius XII el va canonitzar l’any 1947. 

Fundador:Sant Michel Garicoitz


Actualment segueix   considerat com un dels millors centres d’ensenyament de la zona. Des de 1991 pertany a l’Estat Francès , de direcció laica  però que  manté l'ideari religios del seu fundador  . El lema del col·legi es “  Nous voici sans retard, sans retour, par amour”  , paraules del seu fundador que traduïdes  signifiquen :  “ disposats a complir la seva missió  només per amor sense demanar res a canvi”.  
  







      Notes:
     (1)    Moncade , traducció al francès del mot  Montcada.
(    (2)    Breu historia de com va començar a regnar a Bearn la dinastia dels Montcada:  Any 1173 , les Corts de Bearn decideixen després de la mort del seu monarca , desplaçar-se al Castell de  Montcada per a concedir el títol de príncep del seu territori a Gastó de Montcada( conegut com el Bo) el qual era fill de Guillem de Montcada i de Maria de Bearn . Gastó , el Bo, no va tenir descendència i la corona va passar al seu germà Guillem Ramon ( mort  durant   la conquesta  de Mallorca) al qual el va succeir el seu fill Gastó VII  de Montcada , conegut com el Batallador . En el seu mandat el Bearn  va experimentar  un fort creixement  en tots els sentits.   Va morir l’any 1286 després  d’aixecar  el formidable Castell d’Orthez , fortalesa  i mansió  plena de llegendes i que  recorda  la historia  del  Bearn .Va tenir cinc filles  , la gran de nom Margarida es va casar amb Bernat de Foix , família que va heretar el  Vescomtat . 
(    (3) Per l'administració francesa es l'equivalent a una  provincia espanyola 
  
JOSEP BACARDIT I  SANLLEHI

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ben diferent d'aquest col·legi, a Cuba també hi ha el nom de Moncada, dic diferent perquè en el cas de l'illa és el "Cuartel de Moncada". Recordo haver llegit vàries referències a aquest lloc però no sé perquè li ve el nom del nostre poble... ho sabeu?
Elisa

Scatano / Ricard Ramos ha dit...

Doncs, si Elisa t'ho comento amb aquesta petita nota (resum).

Guillermon Moncada (heroi Cubà)
Net de l'esclava (negra) Joana Alberta Moncada, fill de Maria Dominga Moncada, casada amb un lliberto negre que no va reconèixer el seu fill, el seu pare es deia Narciso Veranes.
Aquest lluitador per la sobirania cubana de l'Illa, va portar amb orgull el cognom de la seva mare Dominga Moncada.
El famós "Cuartel de Moncada" porta el nom d'aquest heroi Cubà.
Caldria en aquesta història aprofundir en l'origen d'aquest cognom Moncada. Si més no, en aquella època sobre el tracte d'esclaus des d'Àfrica fins a les colònies conquerides per la força a diferents continents i protagonitzada principalment per "europeistes". NO seria massa agosarat suposar que també alguna branca de la "noble nissaga " dels Montcades es dediqués al negoci del tracte d'esclaus. La història ens dona molts exemples d'aquest fet practicat per reis, governants, Església, noblesa, banquers, capitalistes, etc.

Anònim ha dit...

Com molt be diu en Ricard cal esbrinar l'origen del cognom Moncada a Cuba . Tasca complicada degut a la manca de documentació.

La mare de Guillermon , Maria Dominga de la Trinidad Moncada( 1810-1901) va tenir cinc fills ( 3 dels quals sembla eren fills d'un home de negocis d'origen espanyol) , d'ofici era llevadora i va participar molt activament en tot el llarg conflicte per la independencuia de l'illa.
A Cuba es tant famosa aquesta dona com ho es també el seu fill.
L'any 2005 , el govern cubà li va retre un homanatge al instalar un bust colocat dins del Castell del Morro a Santiago de Cuba , lloc on ella junt amb altres 7 patriotes cubans van sufrir tortures i presó al llarg dels anys que va durar el conflicte .
L'obra escultorica esta situada a la vora d'un altre patrici cubà : Emil.li Bacardí Moreau ( primer alcalde de Santiago de la Cuba independent), aquesta familia Bacardí son els propietaris de la marca " Ron Bacardí" i el que son les casualitats del desti , ara tenen la seu del negoci a les Bahames lloc on van instalar-se arran de la "revolució" d'en Fidel Castro l'any 1959.

Josep Bacardit

Anònim ha dit...

Aquest es un altre camí didàctic de cara a la gent jove.
El nom Montcada te múltiples ramificacions i abarca molts periodes històrics des dels principis de l'edat mitjana. Es per això que cal recopilar tota la documentació possible i salvaguardar els vestigis, com més millor, que existeixen o que es puguin trobar.
Torno a recordar el tema del Patrimoni que sembla que no acaba de tirar endevant. Em sap greu, però segueixo pensant que la Fundació Cultural hauria de mostrar un to més reivindicatiu en aquest tema i no tenir por de res. Es una entitat amb credibilitat que segur que l'haurien d'escoltar. Si no es així es pot convertir en un simple testimoni de la perdua del patrimoni

Josep Capella