Sabies què…des de fa 162 anys existeix a Orthez (França)
un col·legi de secundaria que porta el nom de MONTCADA ?.
Actualment s’anomena “College-Lycée Moncade- Jeanne d´ Arc , situat a la Rue de Moncade(1) , números 28-48 a Orthez .
Actualment s’anomena “College-Lycée Moncade- Jeanne d´ Arc , situat a la Rue de Moncade(1) , números 28-48 a Orthez .
Vista aeria del col.legi |
Va ser fundat per Mikel Garicoitz a l’any 1850 en record i memòria del llinatge de la família dels Montcades (2) que
van ser els “Senyors” del Vescomtat de Bearn ( escollits per voluntat
d’aquell poble) durant els segles XII i XIII
i que van ampliar els seus “furs” fent que
aleshores el que ara és un Departament
(3) francès dels Pirineus Atlàntics, visques un dels moments de més gloria i esplendor de la seva història. La
llengua que es parlava era “bearnès” una variant de l’occità i del
català i també alguna zona on l’eusquera era predominant. La Revolució Francesa de
finals del segle XVIII va derogar tots els drets històrics que havien gaudit durant
més de 1000 anys .
Pati central |
A fi d’evitar la pèrdua per sempre de la seva memòria històrica com a poble, un petit grup de prohoms, a meitat del segle XIX, van decidir ensenyar les llengües vernaculars i els seus costums. Entre aquests en destaca Mikel Garicoitz , sacerdot d’arrels nacionalistes (d’origen basc ). Va
fundar la Congregació dels Pares del Sagrat Cor de Jesús de Betharran (Pares de Baiona) que entre altres missions es van dedicar al món de l’ensenyament construint col·legits
a les zones del País Basc francès , Gascunya i Bearn. Per aquest motiu, entre altres, el Papa Pius
XII el va canonitzar l’any 1947.
Fundador:Sant Michel Garicoitz |
Actualment segueix
considerat com un dels millors centres d’ensenyament de la zona. Des de
1991 pertany a l’Estat Francès , de direcció laica però que manté l'ideari religios del seu fundador . El lema del col·legi es “ Nous voici sans retard, sans retour, par
amour” , paraules del seu
fundador que traduïdes signifiquen : “ disposats a complir la seva missió només per amor sense demanar res a canvi”.
Notes:
(1) Moncade , traducció al
francès del mot Montcada.
( (2)
Breu
historia de com va començar a regnar a Bearn la dinastia dels Montcada: Any 1173 , les Corts de Bearn decideixen després
de la mort del seu monarca , desplaçar-se al Castell de Montcada per a concedir el títol de príncep
del seu territori a Gastó de Montcada( conegut com el Bo) el qual era fill de
Guillem de Montcada i de Maria de Bearn . Gastó , el Bo, no va tenir descendència
i la corona va passar al seu germà Guillem Ramon ( mort durant la conquesta de Mallorca) al qual el va succeir el seu fill
Gastó VII de Montcada , conegut com el
Batallador . En el seu mandat el Bearn
va experimentar un fort creixement en tots els sentits. Va
morir l’any 1286 després d’aixecar el formidable Castell d’Orthez ,
fortalesa i mansió plena de llegendes i que recorda
la historia del Bearn .Va tenir cinc filles , la gran de nom Margarida es va casar amb
Bernat de Foix , família que va heretar el
Vescomtat .
( (3) Per l'administració francesa es l'equivalent a una provincia espanyola
JOSEP BACARDIT I SANLLEHI
4 comentaris:
Ben diferent d'aquest col·legi, a Cuba també hi ha el nom de Moncada, dic diferent perquè en el cas de l'illa és el "Cuartel de Moncada". Recordo haver llegit vàries referències a aquest lloc però no sé perquè li ve el nom del nostre poble... ho sabeu?
Elisa
Doncs, si Elisa t'ho comento amb aquesta petita nota (resum).
Guillermon Moncada (heroi Cubà)
Net de l'esclava (negra) Joana Alberta Moncada, fill de Maria Dominga Moncada, casada amb un lliberto negre que no va reconèixer el seu fill, el seu pare es deia Narciso Veranes.
Aquest lluitador per la sobirania cubana de l'Illa, va portar amb orgull el cognom de la seva mare Dominga Moncada.
El famós "Cuartel de Moncada" porta el nom d'aquest heroi Cubà.
Caldria en aquesta història aprofundir en l'origen d'aquest cognom Moncada. Si més no, en aquella època sobre el tracte d'esclaus des d'Àfrica fins a les colònies conquerides per la força a diferents continents i protagonitzada principalment per "europeistes". NO seria massa agosarat suposar que també alguna branca de la "noble nissaga " dels Montcades es dediqués al negoci del tracte d'esclaus. La història ens dona molts exemples d'aquest fet practicat per reis, governants, Església, noblesa, banquers, capitalistes, etc.
Com molt be diu en Ricard cal esbrinar l'origen del cognom Moncada a Cuba . Tasca complicada degut a la manca de documentació.
La mare de Guillermon , Maria Dominga de la Trinidad Moncada( 1810-1901) va tenir cinc fills ( 3 dels quals sembla eren fills d'un home de negocis d'origen espanyol) , d'ofici era llevadora i va participar molt activament en tot el llarg conflicte per la independencuia de l'illa.
A Cuba es tant famosa aquesta dona com ho es també el seu fill.
L'any 2005 , el govern cubà li va retre un homanatge al instalar un bust colocat dins del Castell del Morro a Santiago de Cuba , lloc on ella junt amb altres 7 patriotes cubans van sufrir tortures i presó al llarg dels anys que va durar el conflicte .
L'obra escultorica esta situada a la vora d'un altre patrici cubà : Emil.li Bacardí Moreau ( primer alcalde de Santiago de la Cuba independent), aquesta familia Bacardí son els propietaris de la marca " Ron Bacardí" i el que son les casualitats del desti , ara tenen la seu del negoci a les Bahames lloc on van instalar-se arran de la "revolució" d'en Fidel Castro l'any 1959.
Josep Bacardit
Aquest es un altre camí didàctic de cara a la gent jove.
El nom Montcada te múltiples ramificacions i abarca molts periodes històrics des dels principis de l'edat mitjana. Es per això que cal recopilar tota la documentació possible i salvaguardar els vestigis, com més millor, que existeixen o que es puguin trobar.
Torno a recordar el tema del Patrimoni que sembla que no acaba de tirar endevant. Em sap greu, però segueixo pensant que la Fundació Cultural hauria de mostrar un to més reivindicatiu en aquest tema i no tenir por de res. Es una entitat amb credibilitat que segur que l'haurien d'escoltar. Si no es així es pot convertir en un simple testimoni de la perdua del patrimoni
Josep Capella
Publica un comentari a l'entrada