És una expressió que actualment serveix per significar quan una cosa o persona es troba molt lluny. També serveix quan un vol expressar que la qüestió no t’importa res o en alguns casos vol significar un “ves a fer punyetes” per no dir : “ves a la merd..”
Però d’on ve aquesta dita?... doncs bé, a principis del segle XIX tenia un significat molt diferent, aquest:
Les forques van ser, des de l’Edat mitjana fins al segle XIX, un element quotidià al
paisatge barceloní. En el període feudal els senyors tenien dret a alçar forques a les seves terres per demostrar el seu poder jurisdiccional. Generalment hi havia forques de caràcter fix, tot i que en ocasions especials se n’instal·laven de temporals. A Barcelona hi havia 4 forques a les portes de la ciutat situades als quatre punts cardinals (Pla de Palau, Portal de Sant Antoni, Pla de la Boqueria i Creu Coberta) i la cinquena estava extramurs de la ciutat, en una cruïlla de camins més aviat allunyada: més o menys per on ara hi ha el Nus de la Trinitat, lloc que alguns coneixen com el Turó de Finestrelles.
Aquest emplaçament era un dels accessos que comunicava el Pla de Barcelona amb el Vallès, així que la ubicació de forques en aquesta zona tenia un caràcter dissuasiu per aquelles persones que s’endinsaven dins el Pla de Barcelona. Era tot un avís i adveriment, ja que els condemnats, normalment, se’ls deixaven varis dies penjats a les forques per tal de donar exemple, i quan es tractava de delictes molt greus fins i tot s’esquarteraven els seus cossos i es deixaven podrir els trossos. El Coll o Pla on estava situada la Quinta Forca era envoltada de boscos. També hi havia una petita capella, la de la Santíssima Trinitat (per cert, cremada com la capella del Turó de Montcada pels francesos l’any 1808) i un hospital que allotjava als viatjants malalts que no podien entrar a la ciutat. Des d’aleshores, quan volem expressar que una cosa està molt lluny, encara és diu o diem allò de: “està a la quinta forca”.
La darrera execució mitjançant la forca data de l’any 1832, aquesta es va realitzar a la presó vella de la Ciutadella, situada on és ara l’IES Jacint Verdaguer. El 28 d’abril d’aquell mateix any apareixia un decret que substituïa les forques pel garrot vil, abans reservat només a la noblesa, ja que pel fet de morir assegut i tenir una agonia més curta es considerava una mort més digna: “Desitjant conciliar el darrer i inevitable rigor de la justícia amb la humanitat i de la decència de l’execució de la pena capital.”
Foto: Lloc on es pensa estava situada la Quinta Forca (Ara Nus de la Trinitat). Bloc Altres Barcelones.com)
Les sentències per a ser penjat s’acostumaven a complir en el mateix territori on s’havia fet el delicte, quan això passava a Montcada es feia al Turó del Fermi i també a la Quinta Forca, quan el condemnat que havia estat detingut en el nostre territori on s’havien produït els delictes o bé entre altres llocs de Barcelona.
Tot això provocava tot una sèrie de serveis que originaven despeses que calien abonar-se. Hi ha constància en el Dietari dels Consellers (Arxiu Històric de Barcelona) on tot sovint s’ordena pagar al Batlle de Montcada unes quantitats per les despeses originades en concepte del trasllat amb carros al lloc de la Quinta Forca a fi de complir-se la sentència i també per les despeses posteriors per retirar els cadàvers. Per norma general es pagava 2 lluïres barcelonines i vuit sous per cada ajusticiat.
Josep Bacardit Sanllehí
Juny del 2010.
Les forques van ser, des de l’Edat mitjana fins al segle XIX, un element quotidià al
paisatge barceloní. En el període feudal els senyors tenien dret a alçar forques a les seves terres per demostrar el seu poder jurisdiccional. Generalment hi havia forques de caràcter fix, tot i que en ocasions especials se n’instal·laven de temporals. A Barcelona hi havia 4 forques a les portes de la ciutat situades als quatre punts cardinals (Pla de Palau, Portal de Sant Antoni, Pla de la Boqueria i Creu Coberta) i la cinquena estava extramurs de la ciutat, en una cruïlla de camins més aviat allunyada: més o menys per on ara hi ha el Nus de la Trinitat, lloc que alguns coneixen com el Turó de Finestrelles.Aquest emplaçament era un dels accessos que comunicava el Pla de Barcelona amb el Vallès, així que la ubicació de forques en aquesta zona tenia un caràcter dissuasiu per aquelles persones que s’endinsaven dins el Pla de Barcelona. Era tot un avís i adveriment, ja que els condemnats, normalment, se’ls deixaven varis dies penjats a les forques per tal de donar exemple, i quan es tractava de delictes molt greus fins i tot s’esquarteraven els seus cossos i es deixaven podrir els trossos. El Coll o Pla on estava situada la Quinta Forca era envoltada de boscos. També hi havia una petita capella, la de la Santíssima Trinitat (per cert, cremada com la capella del Turó de Montcada pels francesos l’any 1808) i un hospital que allotjava als viatjants malalts que no podien entrar a la ciutat. Des d’aleshores, quan volem expressar que una cosa està molt lluny, encara és diu o diem allò de: “està a la quinta forca”.
La darrera execució mitjançant la forca data de l’any 1832, aquesta es va realitzar a la presó vella de la Ciutadella, situada on és ara l’IES Jacint Verdaguer. El 28 d’abril d’aquell mateix any apareixia un decret que substituïa les forques pel garrot vil, abans reservat només a la noblesa, ja que pel fet de morir assegut i tenir una agonia més curta es considerava una mort més digna: “Desitjant conciliar el darrer i inevitable rigor de la justícia amb la humanitat i de la decència de l’execució de la pena capital.”
Foto: Lloc on es pensa estava situada la Quinta Forca (Ara Nus de la Trinitat). Bloc Altres Barcelones.com)
Les sentències per a ser penjat s’acostumaven a complir en el mateix territori on s’havia fet el delicte, quan això passava a Montcada es feia al Turó del Fermi i també a la Quinta Forca, quan el condemnat que havia estat detingut en el nostre territori on s’havien produït els delictes o bé entre altres llocs de Barcelona.
Tot això provocava tot una sèrie de serveis que originaven despeses que calien abonar-se. Hi ha constància en el Dietari dels Consellers (Arxiu Històric de Barcelona) on tot sovint s’ordena pagar al Batlle de Montcada unes quantitats per les despeses originades en concepte del trasllat amb carros al lloc de la Quinta Forca a fi de complir-se la sentència i també per les despeses posteriors per retirar els cadàvers. Per norma general es pagava 2 lluïres barcelonines i vuit sous per cada ajusticiat.
Josep Bacardit Sanllehí
Juny del 2010.
2 comentaris:
Com molt bé dieu, quan "sajusticiava algú" amb la forca es feia al Turó Fermí. No sé si està puiblicat en algun quadern de la Fundació però el que sí que havíem parlat moltes vegades amb en Miquel Capella, era que aquest turó tenia aquest nom de primer (almenys que es sàpiga) i també va ser després el de Fermí perquè com que la majoria de terreny era d'aquest, doncs així se li quedava el nom; anys més tard també s'hi barrejava el nom de Turó de Vista Rica pel nom de la torre que hi ha (no sabem per quant temps perquè està caient cada dia... com moltes altres "joies arquitectòniques" del poble.
Potser si trobessim alguna escriptura antiga es podria veure el nom en que es coneixia i des de quan.
Elisa
Molt interessant això de " la quinta forca". Com bé diu l'Elisa, l'indret va ser conegut com el Turó del Fermí" a qui part de la gent gran del poble li deia " el tio ansia" ( per l'ansia que tenia a fer diners). Tenia moltes propietats i algunes van ser seves amb mètodes diguem "poc ortodoxes". D'altra banda, es una pena que la casa de Vista Rica s'estigui caien a troçets cada dia que passa.
Mireu, això pot passar a molts pobles, però Montcada s'en porta la palma de la destrucció del patrimoni històric i arquitectònic. Segueixo pensant que la Fundació Cultural hauria de ser més valenta i lluitar per la conservació de cases com aquesta. La por a perdre la subvenció no es motiu suficient per estar callats. No es pot estar a missa i repicant.
Josep Capella
Publica un comentari a l'entrada