Es pot qualificar d'original la iniciativa que un capellà francès ha decidit emprendre davant l'al.luvió -sembla imparable- de telèfons mòbils que cada diumenge pertorbaven l’ofici de la Santa Missa. Cansat i avorrit de recomanar que fossin apagats i en comprovar el seu escàs èxit, va decidir finalment, penjar a la porta d’entrada de la seva església, el següent cartell :
( es pot ampliar fent un clic a sobre)
“ DIEU VEUT TE PARLER ,… MAIS PAS SUR TON PORTABLE.
Des fideles sont gênés par les sonneries fréquentés des téléphones.
Merci d’y penser. “
Traducció: “ DEU ET VOL PARLAR , … PERÒ NO PER MÒBIL .
Els fidels se senten avergonyits per els constants sons (o sintonies) dels teus telèfons.
Gràcies per pensar-hi . “
Quantes vegades hem girat el cap per una o varies trucades inoportunes d'un mòbil ?. Quantes vegades, en mig d’un acte que mereix un respectuós silenci , sona el maleit aparell, tothom clava la vista amb la persona del telèfon que no para de sonar, i més d'un voldria d'esclafar-l'hi al mateix clatell, a més de manifestar-li que és un mal educat?.
La queixa d’aquest mossèn francès, que té més raó que un sant, és un ecumènic missatge que hauríem de tenir tots els usuaris d'aquests aparells en compte i, que malgrat els avisos, continuem sent massa sovint oblidadissos de les recomanacions per desconnectar-los.
JOSEP BACARDIT I SANLLEHI
2 comentaris:
Sí ,es veritat que com dius, en alguns actes on cal silenci i atenció, de sobte sona un mòbil.
Això es fruit del canvi de costums provocat per la tecnología.
Quan es van extendre els mòbils recordo que en una conversa amb les meves filles em van preguntar:
- I tu, de petit com podies viure sense mobil i sense ordinador, i sense televisió.....
Els hi faig contestar el següent : " Doncs sense tot aixó també vaig ser feliç, teniem el carrer tot per nosaltres , ens construïem nosaltres les joguines i la imaginació es covertia en realitat".
Segurament erem més ingenus, aixó si, però el que passa ara es que hi ha un excés de artilugis dels quals estem penjats.
L'acudit d'aquest mossèn es molt bó i sobretot fa pensar. Una cosa que no es dona molt sovint, com el sentit comú en tots els àmbits de la vida.
Josep Capella
Jo em vaig quedar ben sorpresa quan fa uns mesos, en un programa de televisió la presentadora demana un mòbil a un noi d'un 20 anys (el programa era sobre joves de 18 a 25 anys més o menys) i tot seguit surt una mena de taulell amb rodes amb uns quants "artilugis", com: màquina d'escriure, una televisió, un telèfon antic, una agenda, llapis, paper, llibreta d'adreces, tocadiscos, ràdio, una caixa de "juegos reunidos Jeyper", una càmera de fotografiar... i altres objectes més. Va i la presentadora tot ensenyant el mòbil diu: en aquest petit aparell hi ha tot el que podeu trobar damunt del taulell i això només en uns 20 anys!!! No se m'havia acudit que pogués haver avançat tant la tecnologia!!! Bé, de totes maneres com més va més "esclaus" en som, com comenta en Josep, tot i que m'empipa molt aquesta falta de respecte de no apagar o posar en silenci el mòbil en diferents actes i quan veig l'individualisme que crea el mòbil, nom´ñs cal pujar al tren i veure com sobretot el jovent es posen a jugar amb el petit aparell.
Elisa Riera
Publica un comentari a l'entrada