J.P.F són les inicials de la persona a qui anava dirigida l’ordre i que gentilment ens ha donat el document , la qual cosa agraïm la seva col·laboració . Era una persona que pertanyia a una familia de republicans i per tant considerada "roja" . Cal clicar a sobre de l’ imatge per poder-la llegir millor.
Any 1939, temps difícils... El cantautor Joan Manel Serra ens ho recorda amb aquella sentida canço: “ Temps era temps” . I quins temps!.
Per comprendre bé tot allò que passava, calia situar-se en aquella època. Havia finalitzat feia dos mesos la Guerra Civil i el pobles intentaven recuperar-se i Montcada no va ser cap excepció.
Començava la postguerra, amb una nova i dramàtica etapa que va ser molt llarga i molt dura per una immensa majoria de ciutadans. El règim dictatorial del General Franco estava imposant les seves normes de convivència en un país completament destrossat i vençut al qual li mancava de tot .
"La Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S", creada per decret l’any 1937 . Era l’única organització política que existia i dins de les múltiples facetes que abastava ni havia una pensada i destinada a formar la societat espanyola. Es volia crear una nova classe de persones que defensaria els valors del règim instaurat, aquesta era la intenció fundacional, com si fos una branca més d’un “nou” exercit espanyol. Es tractava de la “Milícia Nacional” que s’hauria de nodrir a través del voluntariat alhora d’allistar-se .
El document que reproduïm ens indica que això de la voluntarietat era una fal·làcia. Les Falanges locals estaven obligades a reclutar persones a fi de complir amb els objectius ordenats i mitjançant edictes convocaven a la població per omplir de “voluntaris “ les convocatòries de cada any. Bé, tot s’ha de dir, que evidentment hi havia gent que s`apuntaven convençuts del que significava la milícia, però ni havia altres que ho feien per algunes altres raons.
Concretament en aquella postguerra el bàndol perdedor, conegut com “els rojos” no tenien les coses tan fàcils i si volien fer o sol·licitar qualsevol cosa havien de passar prèviament pel control de la Falange , així que a la practica res es movia sense el vist-i-plau dels que ostentaven el poder.
Era, doncs, pels que provenien de famílies marcades com de “desafectes al regim” un bon pretext per apuntar-se a la convocatòria ja que salvaven molts obstacles al evitar “el que diran” i sobre tot assegurar-se la tranquil·litat. En fer-ho , molts també asseguraven una altra necessitat com era el poder menjar cada dia. Altres ho feien per un tema d’estudis o de salvar-se de la “mili”obligatòria (que era de molts anys) , etc, etc.
Tot i així , en moltes ocasions el “cupo” necessari de “voluntaris” no es cobria i era aleshores quan sortia la verdadera cara del regim i el que en principi semblava voluntari passava a obligatori sota l’amenaça de ser-li aplicat la represàlia .
El document que es pot llegit ho deixa ben clar i ens serveix per recordar que per alguns les coses no van ser gens fàcils. Va ser una època de manca de llibertats , fam, misèria, molt fred i de molts silencis .
Josep Bacardit i Sanllehi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada