12 de juliol 2008

LA VENDA DEL MAS DURAN I CAN MAS


Amb data 13 de desembre de 1930 per ordre del Capità General de la regió militar, general Domènec Batet, es va convocar un concurs a fi d’obtenir ofertes de terrenys prop a Barcelona, per construir un camp de tir, d’instrucció i maniobres de guarnició, que fou estimada i acceptable com la millor dels concursants, per la Junta regional de Caps de Tir, d’una gran part de la finca Can Mas i Mas Duran, en dos lots iguals de 43 hectàrees al preu de 2,25 i 3,25 pessetes el m2, o sigui per un total de 2.365.000 PTA. La propietat esmentada era, en aquells moments, de la senyora Teresa Campañà viuda de Joan Gallarda i fills.

Anteriorment d’aquesta venda del Mas Duran i Can Mas als militars, l’any 1922 el senyor Joan Gallarda, encara viu, animat per les perspectives favorables a la urbanització d’una zona de la seva propietat adjacent a la carretera Montcada – Ripollet, per la proximitat d’aquesta darrera població i la bona situació respecte a les cinc estacions de línies de trens, encarrega un projecte de parcel.lació racional i d’una extensió de 165.240 m2. A partir d’aquesta promoció urbanística es varen cancel.lar permisos d’arrendament dels camps de cultius i que es trobaven en aquesta finca. Desapareixien per aquest motiu, una gran quantitat de vinyes, 54.000 ceps per ser més exactes, ja que calia establir solars de 188 m2 cadascú. Aquest és un exemple clar de l’inici de la cultura del totxo per la del camp i els seus fruits. El progrés s’imposà sense cap mena de delicadeses en els nostres i venerats espais verds.

Dintre d’aquest terreny urbanitzable havien, a títol d’arrendament dos forns de maons i amb una superfície de 12.000 m2, per un import de 935 pta. anuals, i 12.344 m2 a 1.200 pta. anuals respectivament.

Segons la valoració realitzada pel promotor d’aquesta iniciativa urbanística, i a través d’un exhaustiu estudi – informe, encomanat per la viuda, al doctor Mariano Faura i Sans i a l’arquitecte Buenaventura Bassegoda i Muste, on es diu, entre altres, que aquest pla urbanístic afavoriria extraordinàriament el desenvolupament d’aquesta zona d’extensió entre Ripollet i Mas Rampinyo, fent que aquests terrenys, afavorits per l’abolició del sistema emfiteuta(1) fossin, en conseqüència, més assequibles als menys dotats per la fortuna i excloent tota especulació sobre els mateixos. Bé aquesta abolició, aquests bons propòsits de no especulació, van determinar possiblement que es paralitzés les operacions dels solars proposats, tot i que es formulés un nou pla d’urbanització d’una zona més restringida -68.850 m2-, inclús es va arribar a anunciar la venda de 1000 solars de 5000 pams quadrats, des de 20 cts. de pesseta (cada pam) segons es pot veure i a la fotografia de l’època i que hem pogut recuperar de la nostra memòria històrica.
Els pèrits, finalment, declararan el complert fracàs d’aquest primer intent d'urbanitzar aquest sector.



Ricard Ramos Jiménez

(Foto: rètol anunciador de la venda de solars, col.locat junt a la carretera de Montcada i Mas Rampinyo. (Fons documental R. Ramos).


(1) Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, a canvi de rebre el propietari, un cànon, pensió, o cens o altres prestacions.