EL SOLDAT: ANTONI DOU SELVAS mort l'any 1938 Front de l'Ebre

Hem sabut a través d'un treball històric de Queralt Solé (revista Sàpiens) recentment publicat, que entre els soldats traslladats al "Valle de los Caidos", es troba un soldat i veí mort a la batalla de l'Ebre, concretament: Antoni DOU (i no DON) SELVAS. Aquest nascut a Montcada i Reixac el dia 11 d'octubre de 1920, estava afiliat a l'UGT. La data de la seva mort: 19/08/1938. Va ser enterrat en una fosa comú en el terme municipal de Villalba dels Arcs (Comarca de la Terra Alta) . L’any 1959 per ordre de les autoritats de la dictadura del general Franco, van ser exhumats i traslladats els 22 cossos de soldats d'aquesta fossa, entre ells –identificat- aquest veí de Montcada. Segons el nostre llistat, estava sense saber on va perdre la vida i on estava inhumat. Ara sabem, finalment, on reposen les seves despulles.

A banda, i concretament en el cementiri muncipal de Montcada, procedents d'unes de les fosses que existeixen, van ser exhumats set cosos i van ser traslladats també al "Valle de los Caidos", excepte un que va anar a la població de Nules (Castelló) el llistat va ser aquest:

German Torres Argilés (dipositat en el nínxol 144 de la secció 5à.)

Juan Agras Arnabat (fosses d'ampliació fixa 38)

Manuel Molina Vinaixa (fossa d'ampliació fixa 36)

Jaime Ribas Ballbe (fossa d'ampliació s/fixa)

Rafael Ribas Francisca ( idem)

Aurelio Castellote Sebastian (fossa d'ampliació fixa 143)

Vicente Marines Gimeno (dipositat nínxol 133 de la secció 5a) destinació Nules (Castelló)

Tots set van ser assessinats entre el 31 d'oc tubre 1936 al 27 de novembre de 1937

(dades: segons un comunicat de la Presidència (Montcada i Reixac) de data de sortida 16 març de 1959, signat per A. de Budallés, alcalde) arxiu municipal

Investigació i recerca: Ricard Ramos

GUERRA CIVIL 36-39 LLISTAT DE MORTS AL FRONT DE GUERRA O BÉ PER FERIDES, (VEÏNS DE MONTCADA)

Per veure el document més gran, "clica" amb el ratolí, sobre el mateix.

Nota: La base d'aquest primer llistat ha estat confeccionat a través d'un document trobat a l'arxiu municipal de data 15 de juliol de 1939, així com les consultes efectuades en els llibres d'actas del Consistori, també per aportacions personals que ens arriben de testimonis vius o bé de llurs familiars, etc.
Estem segurs que no hi són tots, per això demanem el vostre ajut per ampliar-lo, o bé per rectificar-lo.
Moltes gràcies

LA VENDA DEL MAS DURAN I CAN MAS

Amb data 13 de desembre de 1930 per ordre del Capità General de la regió militar, general Domènec Batet, es va convocar un concurs a fi d’obtenir ofertes de terrenys prop a Barcelona, per construir un camp de tir, d’instrucció i maniobres de guarnició, que fou estimada i acceptable com la millor dels concursants, per la Junta regional de Caps de Tir, d’una gran part de la finca Can Mas i Mas Duran, en dos lots iguals de 43 hectàrees al preu de 2,25 i 3,25 pessetes el m2, o sigui per un total de 2.365.000 PTA. La propietat esmentada era, en aquells moments, de la senyora Teresa Campañà viuda de Joan Gallarda i fills.

Anteriorment d’aquesta venda del Mas Duran i Can Mas als militars, l’any 1922 el senyor Joan Gallarda, encara viu, animat per les perspectives favorables a la urbanització d’una zona de la seva propietat adjacent a la carretera Montcada – Ripollet, per la proximitat d’aquesta darrera població i la bona situació respecte a les cinc estacions de línies de trens, encarrega un projecte de parcel.lació racional i d’una extensió de 165.240 m2. A partir d’aquesta promoció urbanística es varen cancel.lar permisos d’arrendament dels camps de cultius i que es trobaven en aquesta finca. Desapareixien per aquest motiu, una gran quantitat de vinyes, 54.000 ceps per ser més exactes, ja que calia establir solars de 188 m2 cadascú. Aquest és un exemple clar de l’inici de la cultura del totxo per la del camp i els seus fruits. El progrés s’imposà sense cap mena de delicadeses en els nostres i venerats espais verds.

Dintre d’aquest terreny urbanitzable havien, a títol d’arrendament dos forns de maons i amb una superfície de 12.000 m2, per un import de 935 pta. anuals, i 12.344 m2 a 1.200 pta. anuals respectivament.

Segons la valoració realitzada pel promotor d’aquesta iniciativa urbanística, i a través d’un exhaustiu estudi – informe, encomanat per la viuda, al doctor Mariano Faura i Sans i a l’arquitecte Buenaventura Bassegoda i Muste, on es diu, entre altres, que aquest pla urbanístic afavoriria extraordinàriament el desenvolupament d’aquesta zona d’extensió entre Ripollet i Mas Rampinyo, fent que aquests terrenys, afavorits per l’abolició del sistema emfiteuta(1) fossin, en conseqüència, més assequibles als menys dotats per la fortuna i excloent tota especulació sobre els mateixos. Bé aquesta abolició, aquests bons propòsits de no especulació, van determinar possiblement que es paralitzés les operacions dels solars proposats, tot i que es formulés un nou pla d’urbanització d’una zona més restringida -68.850 m2-, inclús es va arribar a anunciar la venda de 1000 solars de 5000 pams quadrats, des de 20 cts. de pesseta (cada pam) segons es pot veure i a la fotografia de l’època i que hem pogut recuperar de la nostra memòria històrica.
Els pèrits, finalment, declararan el complert fracàs d’aquest primer intent d'urbanitzar aquest sector.



Ricard Ramos Jiménez

(Foto: rètol anunciador de la venda de solars, col.locat junt a la carretera de Montcada i Mas Rampinyo. (Fons documental R. Ramos).


(1) Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, a canvi de rebre el propietari, un cànon, pensió, o cens o altres prestacions.

LA PAU DEL TURÓ... ARA FA 20 ANYS....

Enguany és compleix un esdeveniment, avui quasi oblidat, la celebració d’un àpat dalt del Turó i la col.locació, ara fa vint anys, d’una placa commemorativa, en el lloc anomenat: “La Miranda” sobre la Font de la Mitja Costa, on una pinya de veïns amants de la història de Montcada, van tenir la iniciativa de celebrar durant uns anys un fet de guerra ocorregut al castell dels Montcada en temps de moros i cristians.... Aquesta celebració anomenada: La Pau del Turó, neix d’una de les moltes llegendes que corren i que han estat cantades, llegides o bé escrites per gent anònima, veus populars i recollides finalment, per autors i poetes romàntics, però que no deixen de ser això: llegendes, i d’acord amb l’autora A. Ruíz de Elvira, que ens diu:

“Llegenda és tot aquell relat d’esdeveniments que són incerts i improbables, però sobre els quals existeix una tradició que els presenta com realment ocorreguts”

Aquesta Pau del Turó neix d’un setge sobre el castell dels Montcadas realitzat per tropes àrabs comandades per Mohamed Ben Alí. Com anava passant el temps i els ocupants del castell no es rendien i responien amb força els escamots i els intents d’assalt al castell, van posar-se força nerviosos, doncs, no entenien com podien mantenir-se sense queviures desprès de llarg període d’assetjament. Però, vet aquí, que un dia un parell de missatgers del castell es van sortir amb una bandera blanca i van demanar per parlamentar amb el capità general dels moros , és a dir, Mohamed Ben Alí. Aquest va rebre als parlamentaris creient, de bona fe, que li venien a oferir la rendició, però es va quedar de pedra picada quan aquest li van dir:

Demà el senyor del castell de Montcada celebra la diada del seu Sant patró amb un dinar de gala, i et prega que vulguis honorar la seva taula amb la teva noble presència i dels teus principals capitans.

L’endemà, doncs, Mohamed Ben Alí i els seus capitans van pujar al castell on van ser rebuts cerimoniosament pel senyor de Montcada, el qual els va fer passar tot seguit a la sala principal on s’havia parat la taula del tiberi. El magnífic àpat ofert van ser més que sospitós per fer pensar al cabdill moro que aquests, anàvem ben servits de queviures, i encara va anar més lluny amb els seus pensaments, quan els hi van oferir peix fresc, la qual cosa demostrava plenament que aquest castell tenia, per força, un passadís subterrani que anava a parar a l’altra banda del riu Besòs , potser cap als boscos de la Conreria.

Acabat el dinar, Mohamed Ben Alí, va donar les gràcies al senyor de Montcada per la seva gentilesa i se’n va anar al seu campament. L’endemà mateix va aixecar el setge del castell i se’n va anar a fer mal a uns altres indrets.

Bé, fins aquí la llegenda, i l’origen d’aquest àpat que els amics de Can Sant Joan, junt a membres de la Fundació Cultural Montcada va tenir la feliç idea de commemorar aquest fet. Per això van col·locar com us deia, un monòlit de ferro amb l’escut de Montcada, dissenyat per Joan Capella i construït per Joan Pérez, era el dia 12 de juny de 1988. Aquest acte va aplegar unes 15o persones, en un matí lluminós, cel blau i un sol de justícia. Tots al voltant d'una sardinada ben peculiar, units en un àpat que simbolitzaba la "Pau" o al menys el desig per aconseguir un món sense violències, sense guerres....

fotos i comentari d'en Ricard Ramos