REFLEXIONS EN VEU ALTA. CARTA D'EN JOSEP CAPELLA I TORRENTS

SOBRE LA LEGALITAT I L'ÈTICA

Alguns esdeveniments dels darrers temps en el nostre poble em fan reflexionar sobre temes com les actituds, responsabilitats el pensament i els sentiments.

Afers com el de la incineradora, la zona 21, la cerveseria, l'especulació immobiliària, el patrimoni cultural perdut i en vies de desaparició (la Torre dels Frares, la torre dona Joana etc..) ens situen en un estadi de preocupació i sensibilitat a les persones que voldríem que les coses fossin d’una altra manera pel bé de Montcada.

Per uns altres, els qui pensem així som uns idealistes que no toquem de peus a terra i que som lluny de la realitat, una realitat que se sustenta en dues bases, el poder econòmic i el poder social, que mouen tot el que es pot moure i mitjançant els quals es pot aconseguir metes importants sobretot a nivell personal.

Sé que no és fàcil per les persones que tenen responsabilitats polítiques acontentar tothom, però jo només els hi demanaria coherència i honestedat en base allò que prometen a les campanyes electorals. Personalment, per exemple, no m’agrada aquesta estreta relació que hi ha entre els governants i el poder econòmic (bàsicament amb empresaris de la construcció, amb permutes i canvis de cromos permanents i aquesta manera de fer tan poc transparent de cara a la ciutadania).

Estic convençut que tot el que fan i desfan, és legal. No pot ser d’una altra manera. El que potser no és, és ètic. La legalitat és acomplir les lleis establertes, però la llei es canviant en funció de moltes circumstàncies, entre elles les necessitats per aconseguir determinades finalitats que no sempre beneficien a la comunitat.

Però l'ètica és una altra cosa. L'ètica es procurar no malmetre l’estat de les coses i de les persones, tenir cura de l’entorn, de la natura, buscar l’estètica del paisatge urbà, el respecte per la cultura, per la història i el patrimoni arquitectònic, donar exemple de civisme i solidaritat no fen ostentació del poder ni aprofitar-se d’aquest poder pel bé personal, i sobretot protegir el dèbil davant del fort.

I em sap greu que aquesta falta d'ètica provingui de persones que envolten els seus discursos amb conceptes com “progrés” i “ciutadania”, i hagin begut de les fonts de doctrines socials solidaries i preocupades pel bé comú. No és ètic que ens els parlaments i en els consistoris, en el primer ple de cada nova legislatura s’abordi com a tema principal el salari de ses senyories. Segurament serà legal, però no és ètic davant de les necessitats vitals d’una part de la població que no arriba a final de mes i on les demandes d’ajuts socials són tan importants com grans son les limitacions de recursos.

Sí, tot és prou idealista, però al capdavall les generacions futures agrairien un canvi de tarannà de la que ells mateixos qualifiquen com a “classe política”. Quan parlen de “classe” ja fan una diferència amb la resta de la ciutadania.

L'ètica també té una relació amb l’estètica. Per exemple, al Carrer Major hi ha una torre emblemàtica modernista, de les poques que queden a Montcada: La casa Vila (Cactus). On era abans l’antic jardí de la casa, van construir a la dècada del 50 el Cine “Coliseum” , i ara han fet un edifici d’oficines. Doncs bé, segurament les lleis o ordenances emparen als qui han aixecat aquest edifici i aquestes mateixes lleis emparen als organismes i departaments que han concedit les llicències corresponents, però no és ètic deixar construir un edifici mes alt que l’anterior, amb molt mal gust arquitectònic, que trenca l’estètica ja molt degradada del carrer major i que amaga la bellesa de la Torre Vila. He sentit queixar-se a molta gent, però tothom sap que no és possible fer-hi res per canviar la situació.

Si s’hagués donat permís per aixecar un edifici de la mateixa alçada de l’anterior, que a més contribuís a destacar la Torre Vila com l’edifici modernista tan bonic que és, la cosa fora diferent i demostraria una certa sensibilitat envers aquesta qüestió.

Un altre nyap a Montcada, i ja en portem una infinitat des dels anys 60. Però aquest nyap no farà passar a l’historia ni a uns ni altres i esdevindrà un cas tan penós com la pèrdua de la torre de Can Gili a finals dels 70 i altres cases emblemàtiques.

No ens quedarà mes remei que seguir lluitant per allò que creiem, per difícil que sigui. I si cal muntar mes plataformes ho haurem de fer, ja que s’ha demostrat que és l’únic camí possible per defendre allò que creiem just. No caldria fer-ho si els nostres representants polítics fessin allò pel qual els vàrem votar: defendre els drets i els interessos dels ciutadans.

Mentrestant caldrà seguir endavant: des de l'amor al nostre poble, des del respecte a la història i els valors morals i ètics hem de tenir la força suficient per intentar que poc a poc tot sigui millor, però m’agradaria que ens deixessin un trosset de Montcada per recordar com era abans i no haver de recórrer a les fotografies en blanc i negre.

Josep Capella i Torrents