MONTCADA I REIXAC & TRADICIÓ OCELLAIRE

Sabies que l’any 1927 es va celebrar a  Montcada i Reixac   l'assemblea de les societats d’ocellaires de Catalunya?

Sabies que  hi assistiren representacions d’un centenar de pobles  de Catalunya?

Sabies que l’èxit obtingut, posteriorment entre altres qüestions,  va originar  una  sol·licitud  que  reclamava   a les autoritats  fos reconeguda ,  aquesta  antiquíssima tradició , com  activitat de caire cultural?  

Reproduïm  la notícia tal com es publicà a La Veu de Catalunya el 29 de març del 1927 :

Una de les societats  d’ocellaires que més activament va treballar en l’organització de l’assemblea va ser la de Sant Andreu de Palomar ( documentalment una de les més antigues de Barcelona)   .   Van escollir Montcada  ,  concretament  la  Font Pudenta , no per casualitat  sinó perquè els era molt conegut ,  ja  que sovint  es desplaçaven a  les vessants del Turó així com a  l’esplanada  de Torre Joana (actual polígon La Ferreria)  per a practicar  la caça dels ocells amb vesc.

 Els  montcadencs, coneguts per la seva participació  als  certamens ocellaires comarcals,  també van rebre dels participants a l’assemblea   tota mena d’elogis per les atencions rebudes. L’afició montcadenca als ocells  és una tradició que s’ha traspassat de pares a fills  i  que actualment, entre altres, manté ben viva la Societat Ocellaire de Montcada  ubicada al barri de Can Sant Joan,  carrer Viver 67 . 

Nota complementaria: La tradició associativa a Catalunya ve de molt lluny,  probablement el cas de les societats d’ocellaires  en sigui una de les més antigues que es coneixen  i només comparable,  pel que fa a tradicions ,  amb les de caràcter religiós.

El blog “ Societat Ocellaire l’Estesa d’Agramunt” , així ens ho recorda:

“…no hem nascut fa quatre dies, fa molts i molts anys que estem entre la societat i les cultures. Hi ha escrits que mostren perfectament que fa segles que existim, com per exemple el primer llibre que es publicà  a Espanya d'ocells en captivitat datat en l'any 1604 i escrit pel Sr.Juan Bautista Xamarro, inclús es coneixen uns escrits de Catón "el Vell" 243-149 anys a.c que els nobles romans posseïen en gàbies de marfil i argent uns ocells, que era probable que fossin pinsans, que es valoraven més que els esclaus.

Anys enrere els ocells eren capturats per guarir-se d'aliment, però a mesura que van anar passant els anys els ocells cantaires es van començar a valorar pel seu cant i es van començar a fer concursos entre la gent dels pobles, i aquí va començar l'inici dels concursos ocellaires a Catalunya.
No es pot donar una data exacta de l'inici dels concursos a Catalunya però es té referència  que en els arxius del Bisbat de Vic hi ha escrits que els hi donen més de 500 anys d'antiguitat, també tenim constància que a finals del segle XVII ja es realitzaven concursos al barri de Sant Andreu...”

Imatges respectives concursos d'ocellaires celebrats a Agramunt (1930) i Bellmunt ( 2004) 

JOSEP BACARDIT  I  SANLLEHÍ