EL DORÉ...

Des de les primeres dècades de 1920, aquest singular i popular edifici estava situat al carrer Carril.

El senyor Pepet de la Fonda Espanya que era cafeter i home amb iniciatives modernes, va tenir la pensada  de portar a terme la construcció d'un gran cafè, amb  la idea de què aquest estava adreçat als joves matrimonis d'emigrants arribats principalment del sud d'Espanya. Aleshores  els obrers de la fàbrica de ciment Asland guanyaven un bon sou, qüestió que el senyor Pepet va valorar  amb bon criteri comercial  per tirar endavant aquest projecte.

El cafè i cinema que aquest regentava al centre mateix del nostre poble, no era propi de les seves aspiracions per fer més negoci. A Barcelona havia vist cafès–concerts i entremig d'aquests,  s'afegien uns altres espectacles, com els anomenats "variettis",  aquesta particularitat feia  omplir de gom a gom els cafès. Com era home de grans recursos va fer una compra d'uns solars propers a la via del tren (MZA), terrenys en venda per part de la família benestant Montiu.

La construcció del nou edifici d'un estil noucentista però un xic ordinari, tant el seu interior com l'exterior de la façana. Fou construït amb rapidesa, era qüestió de no perdre temps i anar cara a la "pela". Per nom li va fer posar "El  Doré" possiblement perquè ja ho  havia vist a la capital Catalana.

Des de bon començament va ser un local de trobada per a jugadors professionals i dones de " mala vida" . Els treballadors es deixaven els sous que guanyaven i aquesta activitat comportà un canvi de convivència entre  el conjunt del poble, doncs, va augmentar la disbauxa i el numero de malfactors i gent de tota mena.  Aquesta situació va ser motiu d'intervenció, no poques vegades, dels Mossos d'Esquadra.

Aquest local va ser clausurat en el període de la dictadura del General Primo de Ribera. Desprès amb l'arribada de la II República, l'Ajuntament va donar llicència d'obertura al nou propietari i cafeter senyor Lahoz, que regentava el Bar Alegria i saló - acadèmia de ball, proper a la serradora de la Carretera Vella. De fet, tothom sabia que El Doré es dedicava a la prostitució, encara que una mica disfressada... Aquesta activitat no va caure bé entre certs estaments i per altra banda el proper Casino "dels senyors" i de la reminiscència de la població estiuenca que encara passaven els estius entre nosaltres.

Per altra banda, els més progressistes,  argumentaven que això era una necessitat  ben coberta i inevitable. Essent remarcable el fet que els primers parroquians  hi entraven mig amagant-se, com temorosos d'ésser descoberts per llurs familiars o coneguts.

El Doré fins  l'arribada i finalitzada la nostra Guerra ·Incivil" , va tenir una existència bastant planera, fins i tot, sense cap dels anomenats "macarres" . Desprès, farien estada en aquest lloc, els soldats i oficials  italians d'ocupació entre altres militars...

Amb el nou règim era de preveure i com  una "mort anunciada"  El Dorè va  tancat i durant molt temps va restar amb aquesta situació, potser aquest tancament va influir que la joventut local  d'aquella època va escollir altres llocs per a " divertir-se".  

Ricard Ramos Jiménez