SOBRE EL REATULE DE SANT PERE DE REIXAC...

Els retaules de Sant Pere de Reixac presidien, al menys en una primera etapa, l'altar major d'aquesta romànica església, obres artístiques del segle XV i atribuïdes a Rafael Vergós. Dels sis retaules que antigament estaven a Reixac, avui res més es conserven dos: la imatge de Sant Pere i una escena del Calvari de Jesús. Aquests estan exposats al Museu Diocesà de Barcelona. (ambdues restaurades).

La imatge de l'esquerra (fotografia de blanc i negre) és a principis del segle XIX, mostra el retaule sense restaurar del titular de Reixac: Sant Pere subjectant una gran clau. Entre els anys 1920 són traslladats a Barcelona per ordre del Bisbe que volia evitar el robament en una època que era freqüent l’espoliació de les esglésies ubicades en llocs aïllats.

Imatge del centre: primera dècada de l'any 1900; el primitiu retaule, dividit en tres parts i penjats en una de les parets del temple. (foto: Fons Salvany BNC)

RECUPERACIÓ FOTOGRÀFICA D'UN RETAULE DE REIXAC

Aquest retaule barroc va ser destruït i cremat durant la guerra civil del 36. Havia estat a l'església de Reixac. Aquest estava dedicat a tres advocacions: Sant Sebastià (dreta), Sant Roc, a banda esquerra, al mig l’Àngel de la Guarda.

Aquesta darrera advocació era molt celebrada pels veïns badalonins amb tradicionals aplecs.

Hem recuperat una vella crònica excursionista, publicada en una revista badalonina anomenada “Gent Nova” de l’any 1917, la qual fa referència a Montcada, el seu paisatge, a l’església de Reixac, etc.

Pel seu valor històric val la pena llegir-la.

(Per veuere les imatges més grans "clica" sobre les mateixes)

Nota: La fotografia del retaule ha estat trobada a l’arxiu Diocesà de Barcelona durant la recerca de documentació per diferents arxius de Barcelona i provincia. Una recerca de més d’un any i efectuada per Josep Barcardit i Ricard Ramos amb motiu d’una investigació històrica que serà publicada en un llibre, sobre el mes d’abril del proper any.

AQUELL CARRER MAJOR... DELS ANYS 60-70

"clica" sobre la imatge i la veuràs molt més gran

BONES FESTES PER A TOTHOM...!!!

A Montcada, a la carretera "Vella", a prop de "Casa Rayo", havia el costum de vendre als voltants del Nadal, galls dindi. Aquesta tradició, durant molts anys, va ser un referent per una notable clientela forana.

EL BAGUL DELS RECORDS...

Aquesta imatge de l'any 1913, mostra la Font Pudenta amb alguns personatges (primer pla) de la colònia burgesa que residia al nostre poble. A banda dreta: la via del ferrocarril Barcelona-Manresa, al fons: Vista Rica amb la llarga i blancúria tanca.

(imatge "Fons Salvany" BNC)

AQUELLA URBANITZACIÓ QUE COMENÇÀ POC ABANS DE LA GUERRA CIVIL... TERRA NOSTRA!!

“Aqui tiene ud. Una visión parcial y pintoresca de Santa Maria de Moncada”

Aquest missatge propagandístic era el que encapçalava aquest paisatge idealista segons un dibuix promocional que mostrem d’aquesta urbanització que abans de la Guerra Civil es deia “Terra Nostra” desprès, amb la dictadura, passa per anomenar-se “Santa Maria de Moncada”. Era una promoció de terrenys dels “ALMACENES ALEMANES”, que oferien als seus clients, que subscrivien una de les llibretes col.leccionadores de “pams” d’aquesta antiga Urbanització, l’oportunitat d’adquirir gratuïtament un solar, mitjançant el regal d’un pam quadrat de terreny, per cada cinc pessetes de compra en els esmentats magatzems, durant tres anys. La companyia promotora s’anomenava “Compañia General de Urbanizaciones” carrer Pelai, 9 pral. de Barcelona.

Per veure la imatge més gran "clica" sobre la mateixa.