24 de gener 2009

LA TORRE DELS FRARES I EL MONESTIR DE SANT JERÓNI DE LA MURTRA

ALGUNES CURIOSITATS RECOLLIDES, SEGONS EL LLIBRE V DELS ACTES CAPITULARS DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTA (1)
(ASPECTES RURALS DE LA TORRE DELS FRARES DE MONTCADA)
1752-1779 (1ª part)
imatge: porteria del monestir any 1930

Els frares de Sant Jeroní de la Murtra tenien la Torre dels Frares com a casa de repòs. Era on els pagesos i parcers que conreaven les terres i horts propietat dels frares, anaven a pagar-hi els delmes i tributs.
A l'època dels Reis Catòlics, fou Centre Inquisidor.
El primer nom amb que fou coneguda és de Can Vestit / Bestit, o també Torre de Montcada.

18/3/1753
Proposta per la fabricació de les "estacades o esperons" del Besòs.
Mes de maig.

31/5/1753
S’autoritza la tallada de quatre o cinc nogueres entre la Torre dels Frares i el Monestir i dues alzines i tres o quatres "albes" (àlbers) de la Font Santa, per fabricar gànguils i altres embarcacions per servei del Rei. (2)

5/2/1756
Permís per fer "esperons" (3) en les terres veïnes de “nostre torre de Moncada i del Mas Oller a Santa Coloma de Gramenet degut a les avingudes crescudes del riu Besòs."

13/5/1756
Llicència per tallar 200 pins per fer "esperons en la torre de Mas Oller per resguarts del riu Besòs."

21/09/1760
Donar llicència per treure pedra de la pedrera del Monestir que posseeix en les terres dites de "Rexagó, en el terme de Moncada."

25/06/1761
Arrendament de la Torre del Mas Oller, situada al terme de Sant Andreu del Palomar (aquí la situen a Sant Andreu, abans ho feien a Santa Coloma ¿), per 1600 lliures anuals. També, entre les diferents parts d’aquest arrendament s’esmenta quelcom interessant....”Que no puga dit arrendatari permetrer entrar bestiar, tant propi com estrany, a la Verneda”....travessa pel mitg a dita heretat lo Rech Condal i en dit arrendament hi figura ademés d'altres pesses de terra, lo Camp dit de las Lambordas”

També amb la mateixa data s’arrenda la Torre de Moncada. “El masover deurà donar a la Comunitat o al rector de Reixach lo dia de San Antoni Abad un tosino de greix de pes 70 lliures. Que no puga tener mes de dos trujas per crià, dos bous y dos bacas per crià.
Que dit massover haja de cuynar o fer cuynar sempre y quant vajan a dita torre los religiosos y també quant los mossos del Monestir vajan a treballar a dita heretat”,

22/11/1761
Amb aquesta data hi ha un malestar de la Comunitat del Monestir per haver-se obert “per molts de dit poble” (es refereix a veïns de Santa Coloma de Gramenet) i en terres de conreu de la Torre de Moncada, una nova sèquia i donant per excusa els autors tenir permís de la propietària “Doña Marianna de Mena viuda de qm. Don Gerony de Mena, com a dueña de la assequia que atravessa desde Moncada a Badalona. “

13/10/1763
Tallar dues alzines en Reixach per fabricar uns cargols de fusta per les premses de raïm, doncs les del monestir estaven espatllades i calia recanviar-les.

28/10/1763
S'autoritza al rector de "Reixach a fer germandat amb los rectors de Ripollet y Santa Perpetua atenent que moltes vegades suministren els sagraments a feligresos de Reixach en èpoques calamitoses, per no poder passar el Besòs o per la distancia”.

22/11/1767
Es planta vinya en terrenys de Torre dels Frares, així com fer unes basses per “empoar” gel i tallar algun roure allí on s’ha de plantar vinya. (creiem que aquest glaç produït per la mateixa Torre de Montcada hauria estat emmagatzemat a la mateixa torre atès les característiques constructives d’aquest edifici on no falta el rebost o bé, possiblement, hi hagi alguna cova artificial o natural per dipositar aquest gel, altament important en èpoques de calor. Un motiu per futures prospeccions arqueològiques d’aquest singular edifici.

(foto: Bassa de la Torre dels Frares, anys 1980
arxiu: Josep Capella)

14/8/1779
“asssenssament” de l’aigua del torrent de Vallensana per a la torre de Montcada (Torre dels Frares).



Torre dels Frares, desprès de la marxa dels masovers
PER VEURE LA IMATGE MÉS GRAN "CLICA" SOBRE LA MATEIXA


RICARD RAMOS JIMÈNEZ

notes:

1) Llibre transcrit per Josep M. Cuyàs i Tolosa. Badalona any 1966
2) àlber, arbre de tronc blanc (Populus alba).
3) Segons l'Institut d'Estudis Catalans, "esperons" entre altres vol dir: construcció sortint destinada a sostenir com a contrafort un mur, un marge, etc.