EL BURRO ERA DE ...MONTCADA!

UN BURRO PROCESSAT (1)

Arran de l’ alteració que va provocar pels carrers de Barcelona.

Encara que sembli estrany, oficialment així va passar. El jutge, que va obrir el corresponent expedient , volia culpar al seu propietari pels desordres que va generar.

La simpàtica anècdota va succeir a la tarda del dissabte 15 febrer de 1936 i es va publicar unes setmanes més tard. Era la vigília de les Eleccions Generals que van donar la victòria a Catalunya al Front Català d’Esquerres (ERC, Unió de Rabassaires , POUM, etc) .

Varen ser unes eleccions on tant les dretes com les esquerres varen batre tots els records de propaganda electoral. Tots van fer servir els seus aparells propagandístics fins a límits inimaginables i es veu que algú se li va ocórrer fer passejar un burro ben guarnit de propaganda electoral on es podia llegir el següent:

Per una banda , “ ...Sóc de la Lliga!!! ... i per l’altre “... Voteu el Front d’Ordre(2) ...”

L’animal va aparèixer pel carrer Pelai, tot solet i prou espantant, fent honor al seu nom va decidir parar-se al mig del carrer, provocant la retenció dels cotxes i dels tramvies, generant en conseqüència un embús de considerables dimensions. Les botzines dels autos sonaven sense parar així com les campanetes dels tramvies. Finalment, com si s’hagués adonat que feia nosa, el burro agafà un trot lleuger i enfilà les Rambles on arribà fins davant del Baviera , on tornà a aturar-se, amb el consegüent nou embús, agreujat per la justificada badoqueria de la gent que el seguia com un heroi.

Els guàrdies municipals acudiren per tal d’aclarir que passava i davant del burret es quedaren parats, sense saber què fer. Per fi, dos d’ells l’agafaren, li posaren una manta per tal de tapar les inscripcions i el portaren a unes dependències municipals. Tot seguit van fer el corresponent atestat degut a l’alteració de l’ordre públic que s’havia originat i en conseqüència (ja que era una obligació quan s’alterava l’ordre) la denúncia va anar a parar al jutge de torn el qual ordenà la seva detenció a l'espera que el seu propietari el reclamés i així poder imposar la corresponen sanció. Varen passar mesos i ningú va reclamar la seva propietat.

Aquest afer va ser molt comentat, sobre tot a nivell intern de l’Ajuntament de Barcelona on l’alcalde Sr. Pi i Sunyer (ERC) quan arribava cada matí a l'alcaldia, feia la mateixa pregunta:
“... -Què! Com està el burret? Ja me’l tracteu bé?...” ( irònica manera de referir-se als seus rivals politics de la Lliga ).

Mentrestant el burro va romandre tancat, això sí, ben alimentat, però sembla que és consumia de pena a les quadres del parc d’animals de l’Ajuntament ja que estava acostumat al sol i a les pastures dels volts de Montcada, població d'on sembla va ser adquirit per un senyor que va pagar 1000 duros a un gitano que tenia un petit ramat de mules i asses pasturant per la ribera del Besòs.

El periodista o col·laborador que va publicar la noticia , mig en serio i mig en broma , considerava que aquest era un cas que entrava directament dins del decret d’amnistia general que s’havia decretat arran de la victòria del Front Popular . Es preguntava :”...Per què es triga tant a concedir-li l’amnistia? Quina culpa hi té el pobre burro si la Lliga va perdre?...”

Passat el temps, el mateix setmanari del qual hem copiat la noticia , va tornar a recordar l’afer del burro ; al comentar una vaga de funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona on el mig d’una assemblea de vaguistes és va dir : “ ... Volem ser tractats, com a mínim, com el burro de Montcada... “. Referència que significava menjar gratis i no fer rés.

Notes:
(1) Notícia, que hem resumit, del setmanari Mirador, nº 369 de 12 de març del 1936 . Revista que es va publicar des dels anys 1929 fins 1938 . Fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeista. Profund en les idees i que combinava la seriositat amb la sàtira. Entre altres, va disposar redactors, insignes homes de lletres, com: Josep Mª de Sagarra, Avel·lí Artís “ Tísner” , Rovira i Virgili , Marti de Riquer, així com col·laboradors estrangers com: Thomas Mann, Aldous Huxley, etc.

(2) Front Català d’Ordre va ser una coalició electoral que va unir els partits politics de dretes (Lliga Catalana, Dreta Catalana, Partit Radical, Acció Catalana, "Comunión Tradicionalista y Renovación Española ") que van presentar–se units a Catalunya, a les Eleccions Generals del 16 de febrer de 1936 .

Josep Bacardit i Sanllehí